Rtyrey

UN MAL SON
Entrar a la casa després de tants mesos se’m feia molt estrany. No podia creure que ja no sentís cap mena de sentiment en introduir-me en aquell camp de mines on havia patit tant.

Enuna habitació es trobaven un munt de caixes. En una d’aquestes hi havia una foto molt especial per mi. Ho sortia tota la meva família. Vaig imaginar-me aquell momento reflectit en la foto. Sense pensarem vaig posar a plorar.

El cor se’m va encongir. No sabia perquè plorava; simplement les llàgrimes acariciaven les meves galtes produint un gran riu d’aigua.

No recordava cap foto amb tota lafamilia junta. Molt menys que fóssim feliços. En les altres caixes no hi havia gran cosa, només roba vella, rebresada amb alguns forats. Jo seguia amb la foto a la mà.

De sobte va aparèixer la mevagermana. La Laura, que amb un to sec em va comunicar que la cerimònia ja estava començant.

Deixant la foto perquè no la pogués veure, li vaig dir: - ara vinc, vull estar sola. Per pensar en el queha passat.

En entrar i veure el meu “pare” estirat allà, vaig pensar que ell ja no patiria mai més, però que jo em quedava sola, aquí.

Fent una ullada vaig començar a recordar petits fets quehavia viscut amb ell. No eren gaire bons. Per la seva culpa havíem viscut molts mals moments, com quan, ell, el meu pare, es va assabentar que la meva mare estava embarassada (de mi). Molt enfurismatli va dir que avortés. La meva mare va haver de marxar a una altra ciutat, fins que passessin els mesos suficients.

Durant l’embaràs no es va preocupar de nosaltres. Es passava el dia al bar, beventi jugant a les màquines, mentre la meva mare treballava amb la panxa de vuit mesos descarregant els camions i cosint.

Quan vaig començar a tenir consciència, no ho recordo molt bé, però vaig viuredos episodis molt violents.

El primer que recordo, era la nit. Estàvem sopan. Els meus pares sense cap motiu greu, no se molt bé perquè, van començar a discutir. La taula va quedar volcada, d’un...