Ruseell

• Edwin Moses:
Va ser el més gran corredor dels 400 metres amb tanques i un competidor que podria haver triomfat en qualsevol disciplina que hagués triat. Es destacava pel seu aspecte professional iels lents foscos que usava. Eren el seu segell característic. Moses va guanyar la medalla d'or dels Jocs de Mont-real de 1976 amb un temps rècord. Pel boicot del seu país es va perdre en els JocsOlímpics de Moscou de 1980. Però va tornar triomfal en els Jocs de Los Angeles el 1984.

• Ben Johnson:
Aquest atleta canadenc, d'origen jamaicà, va protagonitzar en els Jocs Olímpics de Seül'88 una deles pàgines més negres de la història olímpica. El 26 d'agost de 1988, a la final dels 100 metres, la seva performance a les pistes va deixar bocabadat el món. Johnson havia ridiculitzat al seu granrival, Carl Lewis. No obstant això, hores més tard, va saltar a la llum que el velocista s'havia dopat. El canadenc mai més va tornar a brillar. Després de complir una llarga sanció, Johnson vaintentar el retorn a les pistes, però ja mai més va tornar a figurar entre els millors. A Barcelona '92 no va aconseguir classificar-se per a la final de 100 metres. Posteriorment, una anàlisi antidopatgeva tornar a donar resultat positiu i va obligar a les autoritats de l'atletisme mundial a sancionar de per vida.

• Michael Jordan:
El millor jugador de bàsquet del món no podia estar absent en lahistòria olímpica. I, és clar, va afegir dues medalles d'or al seu col • lecció de títols. El debut del nord-americà va ser en els Jocs Olímpics de Los Angeles, el 1984, on va guanyar juntament amb elsseus companys la medalla d'or quan encara eren jugadors universitaris. No obstant això, va ser el seu segon títol olímpic-el que va aconseguir a Barcelona '92-el que va quedar en la història. Alcostat dels millors jugadors de la NBA, va formar part del irrepetible primer "Dream Team" de la història. Amb cognoms com Jordan, Johnson, Bird, Stockton o Ewing, entre d'altres, es va saber des de...