Rúsia Sin Censura, Petter Reddaway
Páginas: 5 (1248 palabras)
Publicado: 9 de abril de 2012
L’AUTOR
Petter Reddaway, retirat des de l’any 2004, ha estat professor de Ciències Polítiques a la London School of Economics així com també de la Universitat George Washington. És graduat en estudis russos a Cambridge l’any 1962 i va treballar com a post-graduat a la universitat de Harvard dins dels Estudis de l’Àrea Soviètica, així com també a la Universitat de Moscou. Es tracta d’unprestigiós especialista en assumptes soviètics, conegut tant a la Gran Bretanya con arreu de tot el continent europeu per la seva llarga trajectòria en aquesta temàtica. És autor, entre d’altres, de Soviet Schort Stories i de Lenin: The Man, the Teorist and the Leader.
LA OBRA
¿Rusia sin censura? és un recull de les onze primeres edicions de la publicació clandestina La Crónica (abril 1968 –desembre 1971). En un estat vigilat per una forta censura, la publicació clandestina esdevindrà un butlletí de notícies amb crèdit que exposarà, amb un llenguatge planer i precís, tot allò que la premsa oficial amaga. La Crònica era, a més, l’òrgan de difusió de l’anomenat Moviment Democràtic o dels Drets Civils. La obra constitueix, doncs, un passeig per la curta trajectòria (fins el moment) de lapublicació a través de la qual es copsen les dificultats que ha d’afrontar una societat marcada per la censura i la vulneració dels drets humans; alhora que ens permet entendre les causes del sorgiment i la importància del paper de moviments contraris als règims totalitaris, en aquest cas, en el marc concret de la URSS.
CONTINGUT
La crònica és una publicació que neix coma resposta a la censura i la vulneració dels Drets Humans a la URSS dels anys seixanta, en plena Guerra Freda. Amb la mort d’Stalin l’any 1953 la societat russa va arribar a creure en l’inici d’una nova era; però, durant el mandat de Kruschev, després d’una època de certa coexistència pacífica entre intel·lectualitat i partit –on fins i tot s’admetien crítiques a Stalin-, totes les esperances dellibertat es van esvair. La censura i la repressió es van aguditzar de nou i així, l’any 1966, sorgí una nova paraula russa: Samizdat. El significat concret de samizdat és, ni més ni menys, que ‘editora pròpia’; i va esdevenir la denominació per a la còpia i distribució clandestina de literatura i premsa prohibida, és a dir, l’únic fòrum de pensament lliure de la URSS on els dissidents del règimpodien escapar de la forta censura.
De la ma de la samizdat apareix La crònica de sucesos actuales. Al seu primer número, la publicació exposa que el seu naixement està fortament lligat a la Declaració Univers¡sal dels Drets Humans per part de la ONU al 1968; i és per això que, als primers números, l’article XIX d’aquesta declaració romandrà de manera fixa a la part superior de la primerapàgina de la revista: “Tot individu té dret a la llibertat de opinió i expressió; aquest dret inclou la llibertat per a sostenir opinions sense interferències i per a buscar, rebre i impartir informacions i idees a través de qualsevol mitjà i per sobre de les fronteres”. És, sens dubte, tota una declaració d’intencions.
Al llibre es recullen els 11 primers números de La crònica dividits per temesen vint capítols; i, a través dels articles, tenim accés a la realitat que la premsa oficial amagava. La publicació clandestina esdevenia un raig de llum sobre molts aspectes de la vida soviètica. És menester no confondre termes: i és que els mitjans públics sí que parlaven de, per exemple, les pràctiques dels tribunals, les idees polítiques i econòmiques, i fins i tot sobre la policia secreta ola política del partit; però no es tractava d’informació fiable, ja que estava sota el llapis de la censura. La societat soviètica real era aquella de les detencions, suïcidis, judicis i persecucions que se succeeixen de manera gairebé crònica en cada edició de La Crònica; a més dels testimonis de valor incalculable de persones que treballaven en camps de treballs forçosos i presons i d’altres...
Petter Reddaway, retirat des de l’any 2004, ha estat professor de Ciències Polítiques a la London School of Economics així com també de la Universitat George Washington. És graduat en estudis russos a Cambridge l’any 1962 i va treballar com a post-graduat a la universitat de Harvard dins dels Estudis de l’Àrea Soviètica, així com també a la Universitat de Moscou. Es tracta d’unprestigiós especialista en assumptes soviètics, conegut tant a la Gran Bretanya con arreu de tot el continent europeu per la seva llarga trajectòria en aquesta temàtica. És autor, entre d’altres, de Soviet Schort Stories i de Lenin: The Man, the Teorist and the Leader.
LA OBRA
¿Rusia sin censura? és un recull de les onze primeres edicions de la publicació clandestina La Crónica (abril 1968 –desembre 1971). En un estat vigilat per una forta censura, la publicació clandestina esdevindrà un butlletí de notícies amb crèdit que exposarà, amb un llenguatge planer i precís, tot allò que la premsa oficial amaga. La Crònica era, a més, l’òrgan de difusió de l’anomenat Moviment Democràtic o dels Drets Civils. La obra constitueix, doncs, un passeig per la curta trajectòria (fins el moment) de lapublicació a través de la qual es copsen les dificultats que ha d’afrontar una societat marcada per la censura i la vulneració dels drets humans; alhora que ens permet entendre les causes del sorgiment i la importància del paper de moviments contraris als règims totalitaris, en aquest cas, en el marc concret de la URSS.
CONTINGUT
La crònica és una publicació que neix coma resposta a la censura i la vulneració dels Drets Humans a la URSS dels anys seixanta, en plena Guerra Freda. Amb la mort d’Stalin l’any 1953 la societat russa va arribar a creure en l’inici d’una nova era; però, durant el mandat de Kruschev, després d’una època de certa coexistència pacífica entre intel·lectualitat i partit –on fins i tot s’admetien crítiques a Stalin-, totes les esperances dellibertat es van esvair. La censura i la repressió es van aguditzar de nou i així, l’any 1966, sorgí una nova paraula russa: Samizdat. El significat concret de samizdat és, ni més ni menys, que ‘editora pròpia’; i va esdevenir la denominació per a la còpia i distribució clandestina de literatura i premsa prohibida, és a dir, l’únic fòrum de pensament lliure de la URSS on els dissidents del règimpodien escapar de la forta censura.
De la ma de la samizdat apareix La crònica de sucesos actuales. Al seu primer número, la publicació exposa que el seu naixement està fortament lligat a la Declaració Univers¡sal dels Drets Humans per part de la ONU al 1968; i és per això que, als primers números, l’article XIX d’aquesta declaració romandrà de manera fixa a la part superior de la primerapàgina de la revista: “Tot individu té dret a la llibertat de opinió i expressió; aquest dret inclou la llibertat per a sostenir opinions sense interferències i per a buscar, rebre i impartir informacions i idees a través de qualsevol mitjà i per sobre de les fronteres”. És, sens dubte, tota una declaració d’intencions.
Al llibre es recullen els 11 primers números de La crònica dividits per temesen vint capítols; i, a través dels articles, tenim accés a la realitat que la premsa oficial amagava. La publicació clandestina esdevenia un raig de llum sobre molts aspectes de la vida soviètica. És menester no confondre termes: i és que els mitjans públics sí que parlaven de, per exemple, les pràctiques dels tribunals, les idees polítiques i econòmiques, i fins i tot sobre la policia secreta ola política del partit; però no es tractava d’informació fiable, ja que estava sota el llapis de la censura. La societat soviètica real era aquella de les detencions, suïcidis, judicis i persecucions que se succeeixen de manera gairebé crònica en cada edició de La Crònica; a més dels testimonis de valor incalculable de persones que treballaven en camps de treballs forçosos i presons i d’altres...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.