síntesis sobre la avaluacion

REFLEXIÓ GLOBAL SOBRE L'AVALUACIÓ
En els darrers anys, la intervenció pública necessària en els sectors i àmbits
de la societat més humils ha simbolitzat l'augment de projectes socials.
Aquella administració pública que garantia un estat del benestar per a tothom
(dit a grosso modo) ha quedat sobrepassada per la incapacitat de poder-ho
abastar tot. El fet que darrerament les condicions devida dels més pobres,
discapacitats, immigrants, gent sense recursos, malalts, ancians, en definitiva
les persones més vulnerables de la nostra societat, s'hagin vist més
agreujades a causa de la crisi i les seves conseqüències ha esdevingut
l'augment

d'aquests

anomenats

projectes.

Aquestes

conseqüències,

austeritat en sanitat, austeritat en educació, austeritat en recursossocials, I
una llarga llista que afecta directament sobre les polítiques socials del país.
Han fet palesa la innovació i creativitat necessària per tal de solventar els
problemes que anaven sorgint a mesura de que les condicions eren més
precàries. Innovació i creativitat que s'ha de reflectir en l'administració pública
que no pot quedar al marge de la situació, per tant ha de ser l'agent mésimportant d'aquesta recuperació del benestar.
Per tant, com a “teràpia de shock” d'aquest mal tràngol que està passant el
món occidental actual el que hem de fer és: Passar d'una situació a una altra,
hem de perseguir la millora i una nova existència de cobrir les necessitats. És
un procés complex que implica una sèrie de fets, qüestionar-se la intervenció
que s'està duent a terme, conèixeri adequar-se a la realitat canviant. Aquesta
necessitat

que

neix

d’avaluar

els

organismes públics

té

un

punt

d'inconformisme, i la necessitat de saber sobre la realitat que estem
treballant. No ens limitem a allò que ens és familiar, s'ha de sortir de la rutina i
trencar els esquemes establerts, s'ha de tornar a aprendre, millorar-se per no
estancar-se. Cal serrealista i anar pas a pas, la concreció i la factibilitat son
molt importants, com el fet de treure tot el suc dels pocs recursos que es
disposen. Doncs això és l'avaluació, l'intent de millora de les intervencions

dels organismes públics. Segons explica la guia, alhora de generar alguna
avaluació s'ha de tenir en compte qui ha endegat aquesta i per aquí va
destinada. És així com s'empernarà unbon projecte. Queda clara al llarg de
tota la guia la necessitat d'una bona definició dels conceptes, és necessària
una bona base sobre la que treballar per donar qualitat a l'avaluació.
Tornant al concepte d'avaluació i donant especial importància a l'última part
de la definició que proposa la Comissió Europea: “ l'avaluació no és un fi en si
mateix, sinó un instrument per prendre decisionsque millorin la intervenció
pública que s'avalua” m'agradaria destacar el fet que l'avaluació és una eina
per aconseguir un objectiu, i no “l'objectiu” en si. Així doncs, l'avaluació no és
res més que un sistema per arribar a algun lloc, és el com i no el què. Aquest
“com” del que parlem, aquest camí fins a la meta a vegades està
sobrecarregat de propòsits que al final resulten serinaccessibles, que a la
teoria sembla que serem capaços de “canviar el món” en un sol projecte i
quan arriba la pràctica ens adonem que no tenim els recursos necessaris per
aconseguir-ho. Cal, com he dit ja en algun moment de la reflexió, ser realista,
cal conèixer els límits, i aprofitar al dos-cents per cent els recursos que se'ns
presenten. Queda clar, doncs, que l'avaluació és necessària perarribar a
l'objectiu, que cal un pla, és necessari un camí ben pensat i uns passos a
seguir prèviament calculats. Tot i que és cert que en l'àmbit social això pot
resultar inútil en moltes ocasions, pel continu canvi al que es sotmeten les
persones, la societat,.. dia a dia, cal fer una avaluació ben definida, una
avaluació oberta als canvis constants per tal de poder arribar als destinataris...