sadºcasºc

El Rei Artús és un destacat personatge de la literatura europea, en especial l'anglesa i la francesa, on figura com el monarca ideal, tant en la guerra com en la pau. Ocupa el paper central del ciclede llegendes conegut com a matèria de Bretanya i té un rol cabdal en la mitologia de Regne Unit actual. Encara es debat si Artús, o un personatge similar que inspirés la llegenda, va existirrealment. Els textos més antics que en parlen no hi fan referència com a "rei", sinó com a dux bellorum ("cap militar") o bé ameraudur (paraula gal·lesa derivada del llatí imperator, que significa també "capmilitar").

No se sap exactament si el rei Artús (en anglès Arthur i, en formes antigues, Arthus), el literari, va existir en realitat. Tanmateix, se sap que no hi va haver cap rei d'Anglaterra quees digués Artús o que adoptés aquest nom. Sembla més aviat que el nom provingui d'una paraula antiga, "artús" (os). Es creu que té arrels en la mitologia celta o que es va construir aquesta història apartir de fets reals atribuïbles a algun cabdill guerrer bretó del regne de Cornualla (Kernow).

La llegenda[modifica | modifica el codi]
La llegenda del rei Artús es basa en un grup de relatsescrits durant l'edat mitjana. Tots narren una història del rei Artús i els seus Cavallers de la Taula Rodona, que rebia aquest nom perquè no disposava de capçalera i no marcava diferències de rang.Per bé que Artús potser tingué un antecedent històric, en realitat, la llegenda va ser una creació del monjo Geoffrey de Monmouth al segle XII. Posteriorment, diversos autors van anar afegint detalls ala història fins a arribar a la seva versió més completa, que data del segle XV.

El rei Uter va vèncer al segle V els saxons, que s'havien apoderat de Britània, i es va establir en el tron. Vasignar la pau amb el duc de Cornualla, que era un dels seus enemics més acèrrims, i va quedar bojament enamorat de l'esposa d'aquest, la duquessa Ingraine. Amb l'ajuda de les arts màgiques de Merlí,...