saer

T31.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)
1.1 Les causes de la Revolució.-
A finals del segle XVIII hi havia a França amplis sectorssocials que desitjaven canvis profunds. La burgesia aconseguia beneficis econòmicsperò topava amb una vella reglamentació que interferia en la llibertat d'empresa i ellliure comerç i això els feia demanar canvis polítics animats per les idees il·lustrades.Lapoderosa aristocràcia nobiliària s'aferrava als privilegis de l'antic model feudal i a lesrendes fixes que ara començaven a ser amenaçades per l'alça de preus. La crisieconòmica començava a complicar, encara més, la situació, ja que les finances reialsestaven en bancarrota i el dèficit va esdevenir crònic pel suport de França a la independència dels Estats Units (1776-1782).
1.2 La convocatòriad'Estats Generals.-
Com només pagava impostos el Tercer Estat(burgesos i ciutadans d'apeu), els Estats Generals es disposaren a demanar novescàrregues fiscals també als nobles, la qual cosa va comportar la revolta dels privilegiats i una greu crisi política. Els sectors més il·lustrats de la burgesia es vanorganitzar davant la convocatòria d'Estats Generals per part de Lluís XVI i van aconseguir elmateix nombre de representants a les Corts que els estamentsprivilegiats tots junts (Noblesa i Clergat), ja que es consideraven els legítimsrepresentants de la nació francesa. Com cada estament tenia un vot i sempreguanyaven els mateixos (2-1), des del Tercer Estat demanaren un vot per cada representant per fer valer la seua majoria i els Estats Generals es van suspendre per lanegativa del Rei idels privilegiats.
1.3 La ruptura del juliol del 1789.-
Els representants del Poble, desafiant obertament Lluís XVI, es van reunir el 20 de juny al Jeu de Paume, tot constituint-se en AssembleaNacional i, amb l'adhesió d'una part del clergat i d'una minoria nobiliària (La Fayette),van jurar no dissoldre's fins aprovar una Constitució com a garantia dels drets detothom i van portar l'agitació alcarrer. El monarca no va tenir més remei que accedir ales demandes i els Estats Generals es van transformar en Assemblea Nacional Constituent, però l'arribada de 20.000 soldats a París va alimentar la idea d'unaintervenció militar contra els revolucionaris, els quals van formar cossos armats queconsagraven la irrupció de les masses en una Guàrdia Nacional. La crida dels diputatsrevolucionaris a lamobilització va culminar el 14 de juliol de 1789 amb la presa de La Bastilla , una presó considerada símbol de l'absolutisme. Les notícies que arribaven desde París van estendre una veritable revolta antisenyorial d'episodis violents per tota França (Grande Peur) amb llauradors negant-se a pagar les rendes i demanant elrepartiment de la terra, el control dels productes de primera necessitat i elcàstig delsespeculadors i els funcionaris corruptes.
1.4 L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791).-
Va legislar per abolir l'AnticRègim, és a dir, l'abolició jurídica del feudalisme tot aprovant la Declaració dels Dretsde l'Home i del Ciutadà, reconeixent el dret a la resistència contra l'opressió i la sobirania nacional o dret a decidir mitjançant l'expressió de la voluntat generaldelpoble. La missió principial, però, era la redacció d'una Constitució que, finalment, fouaprovada al setembre de 1791 amb l'establiment d'una monarquia constitucionalbasada en la divisió de poders, el dret de veto del rei i el sufragi censatari i indirecte,també una divisió territorial (83 departaments) que abolia les duanes interiors perfomentar la llibertat de comerç amb la prohibició dels gremis ide qualsevol associaciód'empresaris o de treballadors. Per resoldre el dèficit financer de l'Estat es van desamortitzar els béns eclesiàstics (garantint el manteniment del culte i del clergat alque s'obligava a jurar la Constitució), se va separar l'Església i l'Estat i es va autoritzarel divorci.
1.5 La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-1792).-
Davantel procés...