Sagrada Família

Història
El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.
En aquest temple, l'arquitecte va concebre unaminuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres. Segons dades es el temple més visitat de l'Estat espanyol, per damunt fins i tot de l'Alhambra i el Museu del Prado. El2008 va rebre més de 2,7 milions de visitants. L'obra realitzada per Antoni Gaudí, és a dir, la cripta i la façana del Naixement, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.
El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s'efectuï a partir d'almoines, cosa que ha provocat que de vegades s'hagin hagut de paralitzar les obres, el mateix Gaudí va dir: «El TempleExpiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s'hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble». Tanmateix, des de la dècada de 1990 l'afluència de visitants i el gran renom a nivell mundial han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida.
La Sagrada Família va ser dedicada al culte i declarada basílica menor catòlica pel papaBenet XVI el 7 de novembre de 2010. Malgrat que no és una catedral, diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.

Gaudí, la seva obra
Des de l'any 1914, Gaudí es dedica exclusivament a construir el Temple Expiatori de la Sagrada Família, fet que explica que no hi hagi altres treballs importants en els darrers anys de la seva vida. S'hi implicatant que arriba a residir als darrers mesos a tocar del seu obrador, un espai situat al costat de l'absis dedicat a taller de maquetes a escala, projectació de dibuixos, realització de dissenys, estudi d'escultures i espai per a preses fotogràfiques, entre d'altres.

El 1911 projecta la façana de la Passió i el 1923 la solució definitiva de les naus i cobertes. Les obres, però, avancenlentament, i sobre aquest fet Gaudí diu: «No és de doldre que jo no pugui acabar el temple. Jo em faré vell, però d'altres vindran rere meu. El que s'ha de conservar sempre és l'esperit de l'obra, però la seva vida ha de dependre de les generacions que se la transmeten i amb les quals viu i s'encarna».
El 30 de novembre de 1925 s'acaba la construcció del primer campanar de la façana del Naixement,dedicat a Sant Bernabé, de 100 m d'alçària. Aquest és l'únic que Gaudí veu construït, ja que el10 de juny de 1926 mor a conseqüència d'un tràgic accident ocorregut tres dies abans, en ser atropellat per un tramvia. El dia 12 és enterrat a la capella del Carme de la cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família, on encara avui reposen les seves despulles.

Durant tots aquells anys, per poderexecutar el projecte, havia col·laborat amb Gaudí un nodrit grup d'arquitectes, dibuixants, escultors i modelistes. Entre els arquitectes destaquen Francesc Berenguer, Joan Rubió, Domènec Sugrañes, Josep Maria Jujol, Josep Canaleta, Francesc de Paula Quintana i Vidal, Josep Francesc Ràfols, Cèsar Martinell, Isidre Puig i Boada, Lluís Bonet i Garí, Francesc Folguera i Joan Bergós. Pel que fa alsdibuixants, hi havia comptat Ricard Opisso, i amb relació a l'escultura, Llorenç Matamala, Joan Flotats, Joan Matamala, Carles Mani i Pau Badia.
Entre els constructors, cal destacar Agustí Massip i Brassó; de la serralleria, se n'ocupava Joan Oñós; dels elements ceràmics, l'empresa Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat; de la fusteria, Jaume Munne; i de la forja, els germans Badia.
Arquitectura...