Salud

4. CAUSES DELS TRASTORNS ALIMENTARIS
Els trastorns de conducta alimentària són molt complexos i darrere de la seva aparició no hi ha una única explicació. Tot i que són freqüents els missatges que culpen, per una banda, la moda o, per l’altra, determinades formes de relació i educació familiar com a únic component causal, el cert és que l’únic que determina realment l’inici d’un trastornd’aquest tipus és la convicció de començar una dieta amb la finalitat de millorar la imatge que un té de si mateix i poder-se sentir millor. Els factors que determinen l’aparició dels trastorns alimentaris són els que es relacionen amb la fragilitat que té l’individu per caure submisament en els missatges mediàtics i del grup al qual pertany, imitant els comportaments dels altres sense cap crítica i sensetenir en compte les seves necessitats.
Aquests són els diversos factors que determinen els trastorns alimentaris:
1. Factors de predisposició: són els que es relacionen amb la vulnerabilitat de la persona per patir el trastorn.
Context social: en la nostre cultura, s’han associat al fet d’estar prim altres valors com l’èxit, la riquesa i la vàlua professional, familiar i personal en general.S’han anat transmetent uns valors que han fet que l’individu mesuri la seva autoestima sobre la base de la satisfacció que sent només pel seu cos, pel valor que concedeix a la seva imatge corporal. La satisfacció que sent només pel seu cos, pel valor inestable perquè es construeix en funció d’un pes objectiu patològic, d’una etapa de vida només jove, d’un estat físic ideal. El jo es construeixsobre uns pilars fràgils, els valors efímers i, d’aquesta manera, l’autoestima de la persona està subjecta al fracàs.
Predisposició genètica:
* Predisposició personal: és aquella sèrie de característiques i competències personals relacionades amb la capacitat per defensar-se de la influència social i familiar, amb els recursos psíquics de cada individu i amb la manera habitual d’afrontar elsproblemes quotidians i que formen la fragilitat, més gran o més petita, d’una persona.
* El temperament: està determinat genèticament i condiciona la manera com es regulen les emocions.
* L’estil cognitiu: constitueix la manera com les persones pensen i elaboren els seus conceptes tant sobre si mateixes com sobre les altres i el món que els envolta.
* L’autoestima: assumeixen fàcilmentl’exigència de perfecció per obtenir el cos que s’han proposat. Normalment estan massa subjectes a l’aprovació dels altres, dominats per un sentiment constant d’inferioritat, molt sensibles a la crítica dels altres, amb por al rebuig i escassa tolerància a la frustració.

2. Factors desencadenants o de precipitació: recullen totes aquelles situacions d’estrès que afavoreixen l’aparició deltrastorn en un moment concret.
Pressió per aprimar-se
* Mofes del grup d’iguals.
* Comentaris excessius i ofensius dins del nucli familiar sobre certes parts del cos o tot ell.
* Importància excessiva de la família en l’estètica i la bellesa corporal.
* Missatges a la família en els quals es vincula, en excés, pèrdua de pes i dieta amb força de voluntat i altres atributs o qualitatsmorals positius.
* Comentaris excessius dins del grup d’amics o del nucli familiar sobre el menjar ‘’light o baix en greixos’’ com l’únic menjar sa, bo o net.
* Excessiva informació preventiva, tant pel que fa als trastorns de conducta alimentària com a la informació sobre alimentació sana que llegida en extrem pot arribar a ser perillosa.

Situacions vitals d’estrès
* Separaciómatrimonial o casament.
* Embaràs.
* Maduració, pèrdua de joventut.

3. Factors de manteniment: una vegada declarat el trastorn, reuneixen totes aquelles situacions o vulnerabilitats que afavoreixen que el trastorn es perpetuï.
El factor que més afavoreix el manteniment d’un trastorn alimentari és la perpetuació de la dieta, d’unes pautes alimentàries inadequades. Aquesta dieta...