Salvador Spriu

Salvador Espriu
Neix a santa Coloma de Farners 1913 i mor a Barcelona 1985.
Fa obres com: Laia, El cementiri de Sinera i com El caminant i el mur,a la qual pertany aquest poema.
Viu la guerra civil i la llarga repressió de l franquisme.
En les seves obre mostra un tarannà molt ideològicenvers la situació del franquisme. I ell era republicà i antifeixista. Està en contra de l’opressió lingüística del català.
Obra:
Tema: crítica enl’estat que es troba immersa Catalunya.
Argument: el autor comença el poema amb una descripció dels elements de la natura que l’envolten. I ell s’adona quetot hi que vulgui oblidar tot allò que succeeix a Catalunya no ho pot oblidar. A través d’una metàfora on fa referència a la mar el poeta explica queja mai res tornarà a ser com abans. Ell està convençut que a Catalunya tornarà ha haver-hi pau. I per això assegura la seva existència, quan diu “Soc encara” i quan diu que “no te por de res”. En l’ultima estrofa, ens diu que el temps passa, es a dir, tempus fugit. I per tant no té més remeid’entrar en la tristesa del seu context històric.
Topics: tempus fugit ( el temps passa) i carpe diem (aprofitar el moment)
Mètrica: 4 estrofes de 6 versosd’art menor. No hi ha rima.
Figures retòriques: “El sol ha anat daurant” i “aquests ulls han mirat” personificació, “la meva barca” metàfora quesimbolitza la vida. “M’adormiré” metàfora de moriré, “besarà l’or nou” sinestèsia. “l’or nou és una metàfora del temps en que tot era bonic.