Salvador Spriu

Biografia
Salvador Espriu neix el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de
Farners (la Selva), on el seu pare exercia de notari. La seva
família, però, s'estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar
algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un
significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica
amb el nom de Sinera.
Molt aviat sent la vocació literària. El seuprimer llibre, Israel, en
castellà, l'escriu quan només té quinze anys. El 1930 Salvador
Espriu aconsegueix el títol de batxiller amb matrícula d'honor i
rep el «Premio extraordinario en el grado de bachiller en letras».
El mateix any entra a la Universitat de Barcelona per estudiar
Dret i Història Antiga, i l'any següent, als divuit anys, publica El
doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren jala seva capacitat
com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes. Laia tindrà després diverses
versions i arribarà fins i tot al cinema amb l'actriu Núria Espert de protagonista.
El 1933 participa en el viatge organitzat pel govern de la República amb un grup de professors
i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrània que el porta a visitar, entre altres
indrets,Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que tindran un paper
important en la seva obra. És una època de preguerra, amb una societat immersa en
conflictes, però també de gran vitalitat cultural i artística, sobretot a Barcelona. Dins d'aquest
ambient cultural es relaciona amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila
i Carles Riba, entre més.
Publica Aspectes(1934) i Ariadna al laberint grotesc (1935) amb una prosa que consolida el
seu do de narrador situada entre la sàtira esperpèntica i el lirisme. El 1935 es llicencia en Dret
i el 1936 ho fa en Història Antiga. Malauradament la Guerra Civil espanyola estronca la seva
brillant carrera universitària: ha d'abandonar la llicenciatura en Llengües Clàssiques quan el
mobilitzen amb destinació a la columnaMacià-Companys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de
Guerra, on resta fins l'any 1939. Un cop acabada la guerra i arran de la mort del seu pare
treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de
manera absoluta, i amb Europa devastada per de la Segona Guerra Mundial és quan Salvador
Espriuviu el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Malgratcontinuar la seva feina
d'advocat, Espriu mai abandona el conreu literari: el 1939 escriu la tragèdia Antígona, inèdita
fins l'any 1955. D'aquesta etapa també sorgeixen obres de teatre com Primera història
d'Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) i el seu primer recull de poemes, Cementiri de
Sinera (1946), amb el qual inicia les referències al món mític de Sinera (anagrama d'Arenys [de
Mar]) através del qual evoca el món devastat per les guerres, la destrucció de la civilització
que és també personal i col·lectiva com a poble. Continua amb les obres Les cançons
d'Ariadna (1949), Les Hores i Mr. Death(1952), El caminant i el mur (1954) i Final del
laberint (1955). El seu poemari La pell de brau (1960), que surt publicat esquivant la censura,
es converteix en símbol de la resistènciacultural catalana contra la repressió de la dictadura
franquista.
Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'alguns dels seus poemes contribueixen de
manera notable a la popularització de l'obra de Salvador Espriu, així com les diverses
representacions que la Companyia de Teatre Adrià Gual fa de les seves obres teatrals
com Ronda de mort a Sinera (1966), muntatge fet per Ricard Salvat sobre textosdel poeta o,
més tard, Una altra Fedra, si us plau (1978). Amb la popularitat esdevé ja definitivament,
sovint a desgrat seu, poeta del poble, símbol de la lluita contra la opressió i a favor de la
llibertat dels pobles.
El 1980 es publica el primer volum de l'Obra Poètica Completa traduïda al castellà a cura
d'Andrés Sánchez Robayna i Ramon Pinyol, amb el qual rep el reconeixement unànime de la...