Salvador

Comentari de text Llengua Catalana

Conte: Tereseta que baixava les escales
Salvador Espriu

1. Situació del conte en el seu context

* Autor: Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners,1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants.
Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana enla poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatrecatalà.

* Llibre: Narracions
* Any: Editat al 1974

2. Resum de l’argument (delimitació de l’estructura)

Aquest compte el podríem dividir en dues parts: la primera que simbolitza lainfantesa i la penúltima, la vellesa.

L'obra comença així: "No s'hi val, no s'hi val encara, tu clisses. Has d'aclucar els ulls i t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. (...) Larectoria, paret de cuit, us hi aveniu? Ara, que no hem de fer patotes. La Teresa para, au, correm. (...) Au, juguem o no juguem? Sembla que la vostra sigui l'única fragata que hi hagi al món. Ai,filla, que ets tossuda! Comptem, i a qui toqui, que no protesti. Macarró, macarró, xambà, xibirí, xibirí, mancà. (...)"

En aquest primera part, doncs, podríem veure com la Teresa es troba en la sevainfantesa i veiem com està jugant i corrents a un joc que és típic de la seva edat, el qual juga amb altres amics.
Si fem un salt en el temps arribaríem a la vellesa de la qual podríem destacar lessegüents línies:
"Fixa't com baixava les escales, que senyora! Pas de dama lent, compassat i lleuger alhora, d'un ritme igual i segur, d'una escola i d'un estil que s'han perdut. Sí, la Teresa és moltvella, ja ho saps, té els meus anys. Que si ho puc recordar? Vàrem jugar tantes vegades juntes, en aquesta placeta, a cuit, a marro-titiu, al soldat plantat, a saltar i parar. I ara això és ben...