Sambori

Un aniversari sense llum
Començava el dia. El sol s’elevava acompanyat dels primers núvols a l’alt de les cases del carrer Sant Mateu, Jordi íxia de casa com cada matí amb el seu gos Trompa apegar una volta per la contornada.
Ja era hora d’ alçar-se i de deixar d’observar per la finestra, era el meu aniversari i el tindria que començar-lo amb bon peu. Vaig anar-hi com cada matí anetejar-me les dents. En aquell moment van tocar a la porta, en un primer moment ningú hi va anar. Uns segons després va anar a obrir la porta Xavi, hi era el pare amb una maleta i unes quantes bosses detendes conegudes.
Vaig acabar ràpidament de llavar-me les dents i seguidament vaig anar on hi era el pare, feia dos setmanes que no el veia i segur que hi haurien moltes coses que contar. Hem va dirque estava molt cansat perquè acabava de tornar de la India ,deia que aquell era un país peculiar amb moltes costums curioses i una gent molt amable. Hem va prometre que quan hi tinguera ocasió emportaria allí per ensenyar-me els luxes que té aquell país i per a visitar el Taj Mahal que segons em va dir era majestuós.
El pare feia uns anys que havia tallat amb la mare i des de llavors jo nohi veia molt al pare per culpa de els seus viatges comercials a països desconeguts per a mi. Feia aproximadament un any la mare havia conegut a Xavi ,un jove empresari d’una cadena de boleres.Graciés a Xavi aquelles matí el anàvem a passar jugant a la bolera .
Vam arribar a la bolera i estava molt plena, però Xavi ,gràcies a que ell és el propietari ens havia reservat una pista. Quan els vaigveure conversar al pare i a Xavi em feia curiositat saber de que parlàvem sabent les coses que hi havia ocorregut en el passat. Primer va sortir el tema del futbol, on el Xavi hi tenia avantatge ja queell era del Barça i nosaltres dos del València, podia xafardejar més. Seguidament van discutir sobre els cotxes perquè Xavi volia comprar-se’n un nou. El pare, com treballava de comercial en...