sambori1batd

SAMBORI

Any 2040. La humanitat està pijor que mai i viu uns moments crítics. El món tal com el coneixiem ha desaparegut. Després d'haver sofrit una cruel guerra mundial el món ha quedat destrossat.
L'armament nuclear y la crueltat de les persones han enderrocat un món el qual la humanitat havia alçat amb el seu esforç durant generacions i generacions.
Ara els humans han hagut d'agrupar-se enclans y grups per tal d'asegurar la seua supervivencia ja que la radiació de l'armament nuclear ha provocat un fenómen de ésser viu mutant a partir d'humans.
Aquests éssers sobrenaturals no tenen intel-ligència i es mouen per instint intentant devorar humans y atacar als grups de supervivents.
Un d'aquests grups és el de Vicent que lidera el grup junt a altres huit supervivents. Entre aquest gruptambé es troben els dos germans adolescents de Vicent anomenats Miquel y Xavier. Els dos germans eren d´alguna mena els ajudants del líder ja que entre ells tres prenien les decisions del grup.
Vicent era un xic molt alt, fort ,amb molts coneixements militars ja que havia servit en el servei d'operacions especials d'Espanya y tenia amplis coneixements de supervivència.
Miquel i Xavier eren dosbessons adolescents que també es preparaven per a entrar a l'exèrcit, eren forts, però no tan alts com el seu germà Vicent.
Un dia tranquil de supervivència mentre viatjaven pel país amb la seua caravana blindada i amb municións van decidir que era hora de buscar un assentament per començar a fer cultius, ser autosuficients i començar a trobar altres grups amb l'intenció de portar nous membressupervivents y tornar a construir una nova vida en seguretat.
Van comentaro amb la resta del grup i es van posar tots d'acord en realitzar la idea de l'assentament.
Aleshores van començar a buscar amb la caravana llocs on es podien assentar.
A les hores d'anar buscant van trobar un col-legi i van pensar que era un lloc molt segur per tal de começar a fer l'assentament.
Van decidir aquest lloc perquè eramolt estratègic, estaven dins de murs i tenien posicions elevades per tal de controlar si venien mutants.
Van assentar-se i van començar a veure com començaven a preparar l'assentament, uns haurien d'encarregar-se de la vigilància, ale altres de reforçar murs i eixir en busca de surpervivents i aliments i uns altres de manteniment.
Els tres germans van decidir que serien els que eixirien per forade l'assentament a buscar supervivents i aliments. També era la missió mes perillosa.
Aleshores es van preparar i van eixir per vore que trobàven fora mentre que la resta del grup feia les seues tasques en l'assentament.
Van eixir de la base i van decidir anar a buscar aliment en uns supermercats abandonats.
Van trobar un supermercat i van decidir entrar per buscar. Quan ban baixar de lacaravana tot estava molt en silenci i no si veia res, van entrar i agafar el que podien però de sobte van sentir un soroll a les esquenes. Quan es van girar per vore que era es van adonar que era un pare amb la seua familia, éren un pare un mare una filla i un fill. Aquests estaven asustats i temorosos, Vicent els va fer entendre que no éren una amenaça i els van oferir la possibilitat de anar amb ellsal campament i així ser més supervivents.
Aquests al veure que no éren una amenaça van acceptar i es van posar ben contents.
Van unir-se al grup i es van assentar al campament amb ells.





Poc a poc el grup va anar creixent amb nous membres. El fet de ser més supervivents agarantía una major seguretat i era senyal de que la humanitat s'anava recuperant, però els mutants seguien siguent un perillconstant perque solien atacar constantment quan eixien del campament i fins i tot havien causat baixes.
Al cap d'una setmana el campament havia millorat i ja hi havien 50 membres. Els membres del campament s'instruien en combat per tal de defensar-se dels mutants.
Havien aconseguit molt d'armament en bases militars abandonades y estaven reforçant el campament cada volta més i millor.
Així va...