San agustin
Páginas: 10 (2435 palabras)
Publicado: 15 de junio de 2014
LA PROSA MORAL Y RELIGIOSA
En l’Occident cristianitzat els monestirs havien sorgit com centres de cultura clerical i de vida ascètica, representaven el divorci entre aquells que coneixen l’instrument de transmissió dels coneixements, el llatí, i la societat laica.
D’altra banda, amb el renaixement de la vida urbana va sorgir un gran creixement demogràfic i un aument considerable de la vidaeconòmica i comercial. També aparegueren les universitats que eren centres d’educació vinculats a les ciutats.
En aquest nou context els laics reclamaran una participació més activa en la vida religiosa
Els ordes mendicants, els franciscans y els dominicans sobretot, van exercir una influència ben important en la societat medieval dels segles XIV i XV. Són ordes religioses, la regla del qualimposa la pobresa no sols dels individus, sinó també dels convents, i que obtenen el que és necessari per al seu manteniment de l'almoina dels fidels. Els mendicants s'establien en el cor de les ciutats per a atendre espiritualment una població urbana en constant creixement, van organitzar una activitat pastoral incessant, centrada en la predicació i en la producció d’obres de divulgació del saberuniversitari per als laics, com va ser el cas de sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis.
A ciutats com Barcelona, València i Girona, la vida i la moral eren més complexes i canviants que en les comunitats rurals. I els nous membres de les classes burgeses (mercaders, advocats, metges, sastres) necessitaven uns coneixements i uns altres codis de conducta per a poder enfrontar-se als nousproblemes plantejats per la vida urbana. Els ordes mendicants recents es van encarregar, mitjançant la predicació oral i escrita, de la instrucció religiosa i civil dels laics i de la divulgació de la cultura. Amb el propòsit d’educar en la fe aquesta societat van convertir el sermó en un element de la vida quotidiana de les ciutats.
Els sermons són un discurs pronunciat en públic per un sacerdot, per al’edificació dels assistents, aquestos, per la capacitat que tenien d’influir en la mentalitat de l’home medieval, es poden comparar amb els mitjans de comunicació actuals, més que no a la predicació de hui en dia.
La segona meitat del segle XIV, l’època en què van viure sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda, es va caracteritzar per una forta crisi demogràfica, política iideològica. Durant la segona meitat del XVI i el primer terç del XV, l’Europa occidental va experimentar guerres, epidèmies, fams y desordres.
L'any 1346 van arribar a Europa rumors d'una terrible epidèmia, suposadament sorgida a Xina, que a través de l'Àsia Central s'havia estés a l'Índia, Pèrsia, Mesopotàmia, Síria, Egipte i Àsia Menor. Es parla de regions senceres que havien quedat despoblades.No obstant això, com en aquell temps es desconeixia el concepte de contagi, no va haver-hi cap alarma a Europa fins que la pesta va ser introduïda a Itàlia pels barcos genovesos i venecians que venien del mar Negre; La pesta apareix a Itàlia a l'octubre de 1347
Les epidèmies de pesta es van repetir de manera recurrent durant les dècades següents i van crear una situació de terror i impotènciadavant d’un perill que podia reaparéixer en qualsevol moment.
Aquesta pesta es detectava quan a algú li caia sang del nas, era una senyal de mort inevitable. En totes parts es va observar que la pesta afectava més els pobres que als rics. Encara que la taxa de mortalitat fóra major entre els pobres, els grans també van patir l'assot de la pesta. El rei Alfons XI de Castella, va ser l'únic monarcaregnant que va morir de la pesta.
SANT VICENT FERRER.
LA VIDA DE SANT VICENT FERRER
Vicent Ferrer va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És...
En l’Occident cristianitzat els monestirs havien sorgit com centres de cultura clerical i de vida ascètica, representaven el divorci entre aquells que coneixen l’instrument de transmissió dels coneixements, el llatí, i la societat laica.
D’altra banda, amb el renaixement de la vida urbana va sorgir un gran creixement demogràfic i un aument considerable de la vidaeconòmica i comercial. També aparegueren les universitats que eren centres d’educació vinculats a les ciutats.
En aquest nou context els laics reclamaran una participació més activa en la vida religiosa
Els ordes mendicants, els franciscans y els dominicans sobretot, van exercir una influència ben important en la societat medieval dels segles XIV i XV. Són ordes religioses, la regla del qualimposa la pobresa no sols dels individus, sinó també dels convents, i que obtenen el que és necessari per al seu manteniment de l'almoina dels fidels. Els mendicants s'establien en el cor de les ciutats per a atendre espiritualment una població urbana en constant creixement, van organitzar una activitat pastoral incessant, centrada en la predicació i en la producció d’obres de divulgació del saberuniversitari per als laics, com va ser el cas de sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis.
A ciutats com Barcelona, València i Girona, la vida i la moral eren més complexes i canviants que en les comunitats rurals. I els nous membres de les classes burgeses (mercaders, advocats, metges, sastres) necessitaven uns coneixements i uns altres codis de conducta per a poder enfrontar-se als nousproblemes plantejats per la vida urbana. Els ordes mendicants recents es van encarregar, mitjançant la predicació oral i escrita, de la instrucció religiosa i civil dels laics i de la divulgació de la cultura. Amb el propòsit d’educar en la fe aquesta societat van convertir el sermó en un element de la vida quotidiana de les ciutats.
Els sermons són un discurs pronunciat en públic per un sacerdot, per al’edificació dels assistents, aquestos, per la capacitat que tenien d’influir en la mentalitat de l’home medieval, es poden comparar amb els mitjans de comunicació actuals, més que no a la predicació de hui en dia.
La segona meitat del segle XIV, l’època en què van viure sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda, es va caracteritzar per una forta crisi demogràfica, política iideològica. Durant la segona meitat del XVI i el primer terç del XV, l’Europa occidental va experimentar guerres, epidèmies, fams y desordres.
L'any 1346 van arribar a Europa rumors d'una terrible epidèmia, suposadament sorgida a Xina, que a través de l'Àsia Central s'havia estés a l'Índia, Pèrsia, Mesopotàmia, Síria, Egipte i Àsia Menor. Es parla de regions senceres que havien quedat despoblades.No obstant això, com en aquell temps es desconeixia el concepte de contagi, no va haver-hi cap alarma a Europa fins que la pesta va ser introduïda a Itàlia pels barcos genovesos i venecians que venien del mar Negre; La pesta apareix a Itàlia a l'octubre de 1347
Les epidèmies de pesta es van repetir de manera recurrent durant les dècades següents i van crear una situació de terror i impotènciadavant d’un perill que podia reaparéixer en qualsevol moment.
Aquesta pesta es detectava quan a algú li caia sang del nas, era una senyal de mort inevitable. En totes parts es va observar que la pesta afectava més els pobres que als rics. Encara que la taxa de mortalitat fóra major entre els pobres, els grans també van patir l'assot de la pesta. El rei Alfons XI de Castella, va ser l'únic monarcaregnant que va morir de la pesta.
SANT VICENT FERRER.
LA VIDA DE SANT VICENT FERRER
Vicent Ferrer va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.