San Carlos De Las Cuatro Fuentes - Análisis [Català]

Sant Carles de les quatre fonts
1. Documentació general:
Nom: Sant Carles de les quatre fonts
Arquitecte: Francesco Borromini (1599-1667)
Data de començament: 1634
Data de finalització: 1668Ubicació: Roma, Itàlia
Estil: Barroc Italià
Materials emprats: maó, pedra, estuc
Sistema constructiu: arquitravat i voltat

2. Anàlisi formal

3.1 Plantejament general:
SantCarles de les quatre fonts és una de les obres claus del Barroc italià. Obra de Borromini, va ser erigida a Roma a mitjans segle XVII. La façana del temple, construïda en pedra, constitueix un paradigmadel barroc italià. Dividida en dos trams separats per un fris, cada un dels pisos està jalonat verticalment per quatre columnes d'ordre compost gegant (fust llis i capitell corinti).
Però la majorsingularitat que presenta aquest edifici són les corbes que descriu la façana. La nau central apareix avançada i el fris i la cornisa que separa els dos trams remarca la ondulació del parament. Lasegona cornisa accentua encara més la sensació de corbes del mur.

3.2 Elements de suport:
Columnes i pilastres adossades a la façana. Tant les columnes compostes d'ordre gegant, com lacurvatura del mur i les obertures i el medalló de forma el·líptica ens recorden que el disseny és prototípic del Barroc tan propens a l'ús de les el·lipses i les columnes gegantines.
3.3 Exterior:La seva façana és l’aspecte més remarcable de l’edifici. Va en contra de totes les façanes que es coneixien fins aleshores: és ondulada i sinuosa, amb dues corbes còncaves i una convexa al centre pertrencar així els plànols, igual que a l'interior. Amb aquest efecte aconsegueix que la llum provoqui a la façana matisos diferents. Està composta per dos pisos de tres carrers cada un. El centraldel primer pis, amb la porta d'accés al temple, és convex, i els dos laterals còncaus. En canvi, en el segon pis, tres els carrers són còncaus. La cornisa marca el moviment principal del conjunt...