San Lorenzo Del Escorial

REAL MONESTIR DE EL ESCORIAL


INTRODUCCIÓ I CONTEXT URBANÍSTIC

A la província de Madrid, situat al vell mig de la Serra del Guadarrama, a tan sols 50km de la capital, trobem la ciutat de San Lorenzo de El Escorial, que acull el famós monestir de El Escorial, també conegut como Real Monasterio de San Lorenzo de El escorial.
San Lorenzo de El Escorial, conegut com “El Escorial de Arriba”,es troba en els vessants meridionals de la Muntanya Abantos (1.753 m), muntanya que ha condicionat històricament el seu traçat urbanístic. El municipi va sorgir a partir del Monestir, va anar creixent de manera anàrquica al voltant d'aquest mitjançant la annexió de finques i es va anar estenent muntanya a dalt. Al segle XVIII, l'arquitecte Juan de Villanueva va ordenar el seu casc històric i vaprojectar diferents places i carrers, que havien de salvar el fort desnivell existent entre la Llotja del Real Monestir i les empinades valls d'Abantos, d'aquesta manera s'unia el municipi amb el monestir.

Per altra banda és important fer referència al municipi de El Escorial, conegut popularment com “El Escorial de Abajo”, per diferenciar-se de la ciutat de San Lorenzo, amb qui llinda al nord.Dins del seu terme va ser erigit al segle XVI, el cèlebre monestir. No obstant això, aquesta construcció es troba en l'actualitat a San Lorenzo de El Escorial, municipi sorgit dos segles després, com una segregació de l'Escorial.






DESCRIPCIÓ GENERAL


El Real Monestir de El Escorial és un gran complex monumental format pel propi monestir, el palau i la basílica. Elmonestir va ser construït per ordre del rei Felipe II, entre altres raons per commemorar la seva victòria a la batalla de Sant Quintín el 10 d'agost de 1557, festivitat de San Lorenzo. Aquesta batalla va marcar l'inici del procés de planificació de l'edifici, que va culminar amb la col•locació de la primera pedra el 23 d'abril de 1563, sota la direcció de Juan Bautista de Toledo. Li va succeirdesprés de la seva mort al 1567, l'italià Giovanni Battista Castello, El Bergamasco i, posteriorment, el seu deixeble Juan de Herrera, el més famós dels tres ja que va deixar una clara petjada del seu estil a l'edifici. L'última pedra es va posar 21 anys després, el 13 de setembre de 1584.

Pel que fa a l'estil arquitectònic, el Monestir es considera una de les més singulars arquitecturesrenaixentistes d'Espanya i d'Europa, molt depurat i sense la profusa decoració plateresca. L'ordre arquitectònic predominant és el toscà, el més senzill del classicisme, i a l'església el dòric. Malgrat la seva austeritat i aparent fredor, el Monestir de El Escorial va ser un símbol del salt entre una Espanya medieval i una altra moderna. La seva arquitectura es considera el millor exemple del Renaixementespanyol i un excel•lent model de l'estil denominat "Herreriano" o “desornamentat", creat per Juan de Herrera i basat en el protagonisme de la puresa de la línia enfront dels elements decoratius. Aquest estil és visible en la immensitat dels murs de l'edifici, gairebé nus i només interromputs per fileres de finestres. Les torrasses de les cantonades afegeixen un sentit militar a la construcció.Aquestes torres es rematen en capitells a quatre aigües, amb pissarra negra, que repeteixen el contrast cromàtic amb la pedra. La decoració arquitectònica es basa en columnes jòniques i dòriques i frontons triangulars, a més de pinacles amb boles.
Felipe II i els seus arquitectes, d'acord amb la seva gran cultura humanista apresa en els seus viatges per Itàlia, Alemanya i els Països Baixos, vancontraposar la tornada al classicisme romà al desbordant plateresc de l'època. És per això que es tracta d'una de les principals obres mestres de l'arquitectura espanyola.



En un primer moment Juan Bautista va dissenyar un edifici amb una imatge molt diferent a la que es va construir definitivament: torres a la meitat de la façanes laterals (les petjades de la Torre de la...