san vicenç de cardona
Páginas: 18 (4468 palabras)
Publicado: 13 de febrero de 2014
30.SANT VICENÇ DE CARDONA(?)(1029-1040)
CONTEXT HISTÒRIC DEL ROMANIC (VVVisualart)
EL ROMÀNIC: AI segle XI, al llarg dels camins de pelegrinatge es van aixecar edificis que oferien trets comuns per damunt de les diferències nacionals i de les regionals, de França a Anglaterra, d'Itàlia a Espanya, de Catalunya a Galicia.
Per damunt de tot, el romànic va ser un art religiós que plasmavales creences i les angoixes dels homes i de les dones de l'any mil. Va néixer com una sembra arquitectònica d'edificis imponents pel seu volum.
Els artistes vivificaven les moles de pedra amb escultures que explicaven la Història Sagrada en timpans@, muntants i capitells, o amb frescos, que omplien les parets amb iI.lustracions policromes ingènues i convertien les esglésies en "evangelis de pedra". Arquitectures que parlaven.
El romanic és una de les aportacions més genuïnes de la religió a l'art europeu
Els marbres de colors. les galeries d'arcs vius i el predomini de l'horitzontalitat constitueixen els trets distintius del romànic italià del que el conjunt de Pisa -baptisteri. catedral i campanile (torre inclinada)- són un bon exemple.
L'escultura i la pintura se subordinena les necessitats i preferències de l'arquitectura.
L'arc de mig punt és molt utilitzat.
Les voltes d'aresta i de canó s'usen per a la coberta; les cúpules s'empren normalment en els creuers dels temples.
Les columnes i els pilars són els principals elements interiors de sustentació. Els pilars cruciformes adquireixen una gran rellevància.
Els contraforts i els murs @ massissos suportenla càrrega de les voltes.
La llum hi penetra per unes obertures escasses i estretes i hi crea efectes de clarobscur.
El material més comú és la pedra.
TIPOLOGIA :
Les principals construccions arquitectòniques són:
L'església, habitualment de planta de creu llatina, amb cimbori (1) i campanars. (2)
El monestir, que s'articula al voltant del claustre. (3)
El castell.
EI terme«romànic», utilitzat per referirse a l'art de l'alta edat mitjana a l'Europa occidental, fou proposat per primer cop al segle XIX amb la intenció de sintetitzar l'anhel per enllaçar amb l'art romà i també la semblança amb el procés de formació de les llengües romàniques.
L'art romànic s'inicià al segle X i arribà a la seya màxima esplendor al segle XII, i al segle XIII deixà pas al gòtic.
Aquestamanifestació artística es caracteritza pel gran nombre d'escoles regionals que generà i que es diferenciaren a l'hora d'aplicar els mateixos principis fonamentals.
Amb l'estil romànic, l'art occidental va aconseguir per primera vegada una unitat que no s'havia donat des de la caiguda de l'Imperi romà.
Les causes són:
la relativa estabilitat fronterera que es va aconseguir a partir delsegle XI :una certa pau política i militar.
Quan en el segle XIX es va iniciar l'estudi de l'art medieval, va cridar l'atenció sobretot la monumentalitat dels monestirs i de les catedrals, que es van considerar una derivació de l'art de Roma;
El feudalisme, amb la participació activa de l'Església, es va imposar per tot Europa com a sistema econòmic, social i juridic, regulador de lesrelacions entre els diversos estaments de la societat.
Entre els nobles, la vinculació de les persones es feia a través de les relacions de vassallatge, que comportava una relació de servei i amistat entre nobles, per la qual un d'ells (Vassall) prometia a un altre (senyor) fidelitat i serveis a canvi de protecció.
Es va consolidar una societat teocèntrica i piramidal que es va perpetuarfins a l'edat moderna.
L'Església, com a institució, va ser un dels estaments que controlaven el poder -juntament amb la noblesa-, alhora que va esdevenir el principal focus d'irradiació cultural.
Els monestirs i les escoles catedralícies van aplegar, en els seus scriptori el saber intel.lectual i, sobretot, els coneixements teològics de l'època.
l'Església va dirigir el pensament de...
CONTEXT HISTÒRIC DEL ROMANIC (VVVisualart)
EL ROMÀNIC: AI segle XI, al llarg dels camins de pelegrinatge es van aixecar edificis que oferien trets comuns per damunt de les diferències nacionals i de les regionals, de França a Anglaterra, d'Itàlia a Espanya, de Catalunya a Galicia.
Per damunt de tot, el romànic va ser un art religiós que plasmavales creences i les angoixes dels homes i de les dones de l'any mil. Va néixer com una sembra arquitectònica d'edificis imponents pel seu volum.
Els artistes vivificaven les moles de pedra amb escultures que explicaven la Història Sagrada en timpans@, muntants i capitells, o amb frescos, que omplien les parets amb iI.lustracions policromes ingènues i convertien les esglésies en "evangelis de pedra". Arquitectures que parlaven.
El romanic és una de les aportacions més genuïnes de la religió a l'art europeu
Els marbres de colors. les galeries d'arcs vius i el predomini de l'horitzontalitat constitueixen els trets distintius del romànic italià del que el conjunt de Pisa -baptisteri. catedral i campanile (torre inclinada)- són un bon exemple.
L'escultura i la pintura se subordinena les necessitats i preferències de l'arquitectura.
L'arc de mig punt és molt utilitzat.
Les voltes d'aresta i de canó s'usen per a la coberta; les cúpules s'empren normalment en els creuers dels temples.
Les columnes i els pilars són els principals elements interiors de sustentació. Els pilars cruciformes adquireixen una gran rellevància.
Els contraforts i els murs @ massissos suportenla càrrega de les voltes.
La llum hi penetra per unes obertures escasses i estretes i hi crea efectes de clarobscur.
El material més comú és la pedra.
TIPOLOGIA :
Les principals construccions arquitectòniques són:
L'església, habitualment de planta de creu llatina, amb cimbori (1) i campanars. (2)
El monestir, que s'articula al voltant del claustre. (3)
El castell.
EI terme«romànic», utilitzat per referirse a l'art de l'alta edat mitjana a l'Europa occidental, fou proposat per primer cop al segle XIX amb la intenció de sintetitzar l'anhel per enllaçar amb l'art romà i també la semblança amb el procés de formació de les llengües romàniques.
L'art romànic s'inicià al segle X i arribà a la seya màxima esplendor al segle XII, i al segle XIII deixà pas al gòtic.
Aquestamanifestació artística es caracteritza pel gran nombre d'escoles regionals que generà i que es diferenciaren a l'hora d'aplicar els mateixos principis fonamentals.
Amb l'estil romànic, l'art occidental va aconseguir per primera vegada una unitat que no s'havia donat des de la caiguda de l'Imperi romà.
Les causes són:
la relativa estabilitat fronterera que es va aconseguir a partir delsegle XI :una certa pau política i militar.
Quan en el segle XIX es va iniciar l'estudi de l'art medieval, va cridar l'atenció sobretot la monumentalitat dels monestirs i de les catedrals, que es van considerar una derivació de l'art de Roma;
El feudalisme, amb la participació activa de l'Església, es va imposar per tot Europa com a sistema econòmic, social i juridic, regulador de lesrelacions entre els diversos estaments de la societat.
Entre els nobles, la vinculació de les persones es feia a través de les relacions de vassallatge, que comportava una relació de servei i amistat entre nobles, per la qual un d'ells (Vassall) prometia a un altre (senyor) fidelitat i serveis a canvi de protecció.
Es va consolidar una societat teocèntrica i piramidal que es va perpetuarfins a l'edat moderna.
L'Església, com a institució, va ser un dels estaments que controlaven el poder -juntament amb la noblesa-, alhora que va esdevenir el principal focus d'irradiació cultural.
Els monestirs i les escoles catedralícies van aplegar, en els seus scriptori el saber intel.lectual i, sobretot, els coneixements teològics de l'època.
l'Església va dirigir el pensament de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.