Sant benet de núrsia

SANT BENET DE NÚRSIA
Abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident. Era de família noble de la regió romana de Núrsia. Començà a estudiar lletres i potser dret, a Roma.Ben fer vida eremítica en una cova de Subiaco. Elegit abat de Vicovaro, els monjos intentaren d'emmetzinar-lo pel fet d'haver exigit una disciplina més estricta. El seu renom li atragué tot seguitnombrosos deixebles a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la vil·la imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l'Aniene. Tinguédos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid. Benet, per fugir de les ires d'un rector veí, deixà, sembla, Maur a Subiaco i emigrà amb uns quants deixebles cap a Montecassino, on fundà un monestir mésimportant, potser entorn del 530. Una germana seva, Escolàstica, dirigí un monestir femení no gaire lluny del seu. Els deixebles augmentaren encara considerablement, la qual cosa li permeté de fundar unmonestir a Terracina i potser un altre a Roma. Per tal d'organitzar-los escriví una regla, codi fonamental de vida monástica. Es dedicà intensament a la predicació entre els pagans de la rodalia,encara nombrosos.
L'única biografia antiga que hom coneix de Benet és la que li dedicà el papa Gregori I en el llibre segon dels Diàlegs. Hi són narrats molts fets meravellosos obrats per Benet,probablement embellits per Gregori amb vista a l'edificació popular.
Benet rebé la visita del rei got Tòtila vers el 546 i el reprengué durament pels estralls comesos a tot Itàlia. Predigué la caiguda deRoma aquell mateix any. El consultaven i el veneraven bisbes i abats del sud d'Itàlia per les seves grans qualitats.
Sembla que morí un 21 de març cap a mitjan s VI. Montecassino i Fleury-sur-Loirees disputen la possessió de les seves relíquies. Tanmateix, la translació a Fleury (celebrada l'11 de juliol) sembla ésser llegendària, inventada al final del s VIII. Les excavacions efectuades a...