Sant isidor sevilla

COMENTARI DE TEXT: SANT ISIDOR DE SEVILLA, SENTÈNCIES.

1. IDENTIFICACIÓ.
El text forma part del llibre “Sentències” de Sant Isidor de Sevilla (S.VI-VII), l’obra més llegida durant l’Edat Mitjana que és el primer manual de doctrina cristiana de l’església llatina. Escrita entre 612 i 615 es tracta d’un compendi de fe.
El llibre I està format per 30 capítols en què parla de qüestionsdogmàtiques, origen de la humanitat fins al judici final.
El llibre II parla de moral, virtut i pecat, penitència, etc.
El llibre III passa a explicacions pràctiques, oracions, meditació sobre el sentit de la vida i la mort, etc.
Sant Isidor de Sevilla va ser un eclesiàstic, catòlic i erudit hispano-romà de l’època visigoda. Va ser arquebisbe de Sevilla durant més de tres dècades(599-636). Va ser un escriptor molt prolífic i un infatigable compilador i recopilador.
Va compondre nombrosos treballs històrics i litúrgics, tractats d'astronomia i geografia, diàlegs, enciclopèdies, biografies de persones il·lustres, textos teològics i eclesiàstics, assajos valoratius sobre l'Antic i Nou Testament, i un diccionari de sinònims.
La seva obra més coneguda és les “Etimologies” (cap a634), monumental enciclopèdia que reflecteix l'evolució del coneixement des de l'antiguitat pagana i cristiana fins al segle VII. Aquest text, també anomenat Orígens i dividit en vint llibres, amb 448 capítols, constitueix una enorme obra enciclopèdica en la qual es recullen i sistematitzen tots els àmbits del saber de l'època (Teologia, Història, Literatura, Art, Dret, Gramàtica, Cosmologia,Ciències Naturals...). Gràcies a aquesta obra, es va fer possible la conservació de la cultura romana i la seva transmissió a l'Espanya visigoda.
És per això que Sant Isidor és considerat com un dels personatges clau de l’augustinisme polític que ajuda als reis visigots.

2. CONTEXT HISTÒRIC.

Problema visigòtic: Els visigots eren un poble d’origen germànic que s’instal·la a la PenínsulaIbèrica del 507-711 (invasió musulmana). Canvien durant 3 segles amb els romans, per tant, quan arriben a la Península Ibèrica tenen un dret romanitzat i així, es fan seva la creació del dret i la desenvolupen de forma autòctona.
Hi havia altres pobles que s’instal·len a la Península, com els jueus a Galicia, els quals van ser derrotats militarment pels visigots. Amb la qual cosa, no sabem si usavendret germànic atès que els jueus eren analfabets i no deixaren res escrit.

Assentament dels visigots a l’Imperi romà: Vivien a les vores del Mar Bàltic, poble nòmada dedicat a la ramaderia. Inicien un trasllat cap a Occident en busca de pastures i al s.III dC s’instal·len a la província romana de la Gàlia. Això suposa una sèrie de canvis:
* Sedentaris (l’agricultura té pocs rendiments, hi haintercanvis amb els romans).
* K
* Sistema polític...
AMPLIAR

Assentament dels visigots a les Gàlies: Visigots a Aquitania II (Tolosa). Al 418 Foedus, Honori I Balia: Visigots amb monarquia sotmesa a l’Imperi romà. Es produeix una fusió horitzontal. Monarquia independitzada i controlen part de l’imperi romà. Al 506 Batalla de Vogladu i 507 se’n van a Toledo, AMPLIAR.

EXPLICAR ELPOBLE VISIGOT I LA SEVA ARRIBADA A L’IMPERI ROMÀ,
EL PROBLEMA DEL DRET VISIGOT.
L’ASSENTAMENT DELS VISIGOTS A L’IMPERI DE LES GÀLIES.

3. CONTEXT JURÍDIC.
L’any 418 es realitza el tractat entre el rei visigot Balia i l’emperador romà Honori, el qual establia que els visigots s’instal·laven a la Península d’Aquitanià i els romans els donaven terres. Aquest tractat és el fonament de leslleis Teodoricianes que són les que van servir per fer el repartiment de les terres entre romans i visigots, per tant, posteriors al 418. El problema és que aquesta idea és la única que tenim gràcies a Sant Isidor de Sevilla “Història dels Gots” que explica que el rei Teodoric va fer lleis però no les tenim. A més, en aquesta època hi havia dos reis Teodorics: un de visigot i un d’estragot, la...