Sant Vicen de Cardona

Sant Vicenç de Cardona
Títol: Sant Vicenç de Cardona.
Autor: desconegut.
Cronologia: 1019-1040.
Tipologia: església.
Materials: pedra.
Estil: romànic català.
Localització: Cardona, al Bages (Catalunya).
Context
Les primeres informacions sobre aqueta església daten de l’any 980; es té constància que hi vivia una comunitat de clergues. El 1019, el vescomte Bermon d’Osona i Cardona–probablement assessorat per l’abat Oliba-, que dirigia i seguia les construccions i les reformes dels models arquitectònics llombards, va reactivar aquesta comunitat.
L’any 1029, el mateix vescomte Bermon va subvencionar les obres de l’actual església de Sant Vicenç de Cardona –d’arquitecte desconegut- que va ser consagrada el 1040 pel bisbe Eriball.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Aspecte exterior sobri, decoratúnicament amb arcs cecs i bandes lombardes, separats per petits contraforts (lesenes) que reforcen el pes dels arcs.
Com a decoració, també hi ha una galeria de finestres cegues a la part alta de l’absis central.
Planta basilical de tres naus.
Amb atri o nàrtex amb tribuna
Transsepte curt, no sobresurt.
Capçalera amb tres absis.
Cripta on es guardaven les relíquies.
Espai interior
Tres petites voltes decreueria.
Pilars robustos cruciformes.
Arcs faixons, arcs de mig punt i una alta volta de canó.
Sant Vicenç de Cardona presenta un aspecte exterior sobri decorat únicament als murs per parelles d’arcs cecs (bandes llombardes), separades per petits contraforts anomenats lesenes, que a més de reforçar el pes dels arcs que sustenten les voltes, ajuden a subratllar l’alçada de l’edifici. També com adecoració, hi ha una galeria de finestres cegues que recorre la part alta de l’absis central.
L'església té una planta basilical de tres naus –la nau central és molt més alta i més ampla que les lateral- precedides per un atri o nàrtex amb tribuna des d’on els vescomtes presidien les cerimònies: un transsepte curt, que gairebé no sobresurt de l’amplada de les naus, i una capçalera amb tres absisi una cripta on es guardava les relíquies.
L’espai interior està distribuït de manera que a cadascun dels trams de la nau central li corresponen tres petites voltes d’aresta romana de les naus laterals. La separació dels tres trams centrals es fa mitjançant robustos pilars cruciformes que recullen la força dels arcs faixons de l’alta volta de canó i els arcs de mig punt que separen les naus.Aprofitant que el cos central és més alt, s’obren quatre grans finestrals a cada costat dels murs laterals que, juntament amb els tres situats a la capçalera de l’absis, aporten una gran lluminositat a l’interior. Hi contribueixen també les dotze petites obertures i l’òcul que tanca la cúpula del creuer. La llum de la cúpula procedeix indirectament dels vuit grans finestrals obert a dalt de tot elcimbori que la cobreix.
Entorn i integració urbanística
Les dimensions magnifiques de l'església no van ser pensades a escala humana. La magnificència de la construcció, juntament amb la seva situació privilegiada a dalt d’un turó, confereixen al temple un caràcter de domini territorial en una època convulsa.
Malgrat que destaca considerablement, el temple queda integrat en l’entorn, perquè lapedra amb la qual es va construir va ser treta dels voltants.
Sant Vicenç de Cardona està situat en una zona estratègica que va ser frontera important durant l'època de la Reconquesta. El lloc també va tenir una gran importància per les mines de sal.
Funció, contingut i significat
Originàriament, l'església de Sant Vicenç del castell de Cardona va tenir funcions parroquials, però cap a la segonameitat del segle XI va acollir una comunitat canònica agustiniana. La vida monàstica s’hi va mantenir amb alts i baixos fins el segle XVIII. L’any 1592, però, l’església va ser convertida en col·legiata secular i els monjos van ocupar la zona conventual.
Al llarg dels segles XVII i XVIII, el castell, que ocupava un enclavament estratègic, va ser progressivament militaritzat, fins que el...