Santi

La història d'un torero petit.



Era una vegada, un nen petit d'uns 10 anys que li agradaven molt els animals, en especial els bous.
El seu avi , moltes vegades, se l’enduia a la finca dels bous, i a ell li agradava molt anar-hi amb el seu avi.
Faltava poc per a que fora el seu aniversari i ell estava molt il·lusionat, perquè anava a complir 11 anys i cada vegada sera mes major.
El diade seu aniversari estava molt content, i li donaren molts regals, però el regal que més li va agradar va ser el regal que li va donar la seua àvia, una capa i un vestit de torero, igual com el que el seu avi gastava en les places mes importants on anava a torejar grans corregudes de bous.
Va estar tot el dia jugant amb tots els regals, estava molt content, i de seguida es va ficar el vestit i lacapa de torero que la seva àvia li havia fet al nen.
Ell sempre , quan veia al seu avi, parlaven dels bous, els animals…
Un dia , cuant estava amb el seu avi dinant li va dir:

Iaio, jo vull ser torero com tu, i anar a les places de bous més grans d’Espanya. L’vi es va riure, i digué:
L'ofici de torero, no és un ofici gens fàcil, el seu treball requereix molta dedicació, sacrifici, valentia imolt d’esforç, però sé que algún dia podràs arribar a ser el millor torero de tots els temps.
Dani va somriure…
El nen cada vegada anava fense més major i cada vegada li agradaven més els bous, i sempre que podia anar a la ramaderia amb el seu avi anava, sempre acompanyat del seu avi i el ramader, un home molt simpàtic
Quan ja tenia 16 anys, li agradava molt anar-hi als bous al carrer amb elsseus amics, que també els agradava anar als bous tots junts.

Un dia en els bous al carrer de Moncada, el seu amic Josep, retallant un bou, va tindre la gran mala sort de que el bou s’adonara i el va agafar de la cama i li va clavar la banya dues vegades, Dani va anar correns a ajudar al seu amic, agafant al bou de la cua, però el bou també es va adonar que algú li estava agafant la cua, i ambmolta força es va girar i també va agafar a Dani pel mateix lloc on va agafar al seu amic.
Les families dels dos xics es van asustar de gran manera i anaren correns als hospitals.
Quan van anar, es van esperar a que el metge anara a dir-los com estaven els joves, perque havien segut operats d’urgència, tos els amics i familiars estaven molt preocupats.
El seu avi, quan va sentir la noticia, li vaentrar un mal penament, i de seguida també va anar a l’hospital, amb l’àvia, amb molta por i preocupant-se pels dos xics.
Al llarg d’una hora el metge els va dir, que l’operació de Dani havia anat molt bé i en cosa d’un mes estaria en perfectes coindicions, però tot no anava tant bé com esperaven, a Josep li havien tallat la cama.
Dani al sentir la notícia es va ficar a plorar , perquè era elseu millor amic i no volia res mal per a ell.
Quan va parlar en Josep, el seu amic estava desfet, però també estava content amb ell perquè gràcies a que li havia ajudat, el bou el va deixar.
Dani va agafar un poc de por , després de l’incident, però la seua esperança de ser torero no s’en va anar.
Quan va pasar un llarg any, va tornar a agafar confiança amb els bous i un dia li va dir al seuavi:
Iaio , vosté podría ensenyar-me a ser torero? –I ell li va dir:

Clar que sí home, però primer haure de parlar amb els teus pares.

El seu avi, el dia després, va anar a parlar amb els seus pares, i els va convéncer per a que iniciara la llarga i dura carrera de ser un bon torero.
El seu avi, també va parlar amb un amic d’ell que era l’amo de una famosa ramaderia coneguda en el mon taurí,li va dir que si li podía deixar la plaça xicoteta i algunes vaques xicotets verges per a que el seu nét pogera agafar confiança i començara a torejar,i el ramader, amb molt de gust li ho va deixar.
Anaven quasi tos el dies a la plaça i ell s’ho passava d’allò més bé.
Quan Dani ja tenia 18 anys ja sabia molt del món taurí i sabia torejar mólt bé . El ramader i el seu avi van pensar que deuria...