Santiago Grisolia
Páginas: 5 (1005 palabras)
Publicado: 18 de noviembre de 2012
SANTIAGO GRISOLÍA
Santiago Grisolía va nàixer a València el 6 de Gener de 1923. A pesar de comptar tot just 13 anys al declarar-se la Guerra Civil a Espanya, els pares de Santiago Grisolía van pensar que el millor era allunyar-li del perill i es van mudar a Conca, on son pare tenia coneguts en l'hospital local. Prou més alt que la majoria de jóvens de la seua edat, Santiago corria el risc de serreclutat per a la guerra, així que, en compte d'anar al col·legi, es va mudar de València a Conca per a treballar en l'hospital de la ciutat.
Santiago va haver de madurar ràpidament, però, gràcies als seus dots intel·lectuals i a la seua fascinació per la química i la medicina, va aconseguir adaptar-se fàcilment a este nou entorn. La seua gran capacitat d'adaptació i perseverança, adquirits amolt primerenca edat, es van convertir en importants trets de la seua personalitat, els quals, a més, van jugar un paper tan rellevant com la seua qualitat professional al llarg de la seua considerable trajectòria acadèmica i com a investigador científic.
Estudiant Medicina en les Facultats de Madrid i València, sent un dels deixebles més brillants del seu temps, llicenciant-se per la Universitatde València (1944) i realitzant la tesi doctoral a Madrid (1949).
Als vint-i-dos anys es va anar a Estats Units, havent publicat ja diversos treballs experimentals. És el primer alumne graduat del professor Ochoa en el Departament de Química de la Universitat de Nova York, on treballa en la fixació de l'anhídrid carbònic, tema que ja no abandonarà mai.
Durant molts anys ha sigut professor deBioquímica i Biologia molecular en la Universitat de Kansas, així com en les de Chicago i Wisconsin, realitzant, en esta última, descobriments clàssics en el cicle de la urea, que tenen importància tant bàsica com pràctica.
Paral·lelament continua els estudis de fixació d'anhídrid carbònic i demostra que la citrulina, és, en realitat, un intermediari de la síntesi d'urea, un fet que tambéestava en disputa en aquells temps. És acadèmic corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Madrid i de Còrdova (Argentina) , de l'Acadèmia de Medicina de Bèlgica. És, a més, catedràtic honorari de la Facultat de Medicina de València i doctor honoris causa per diverses universitats espanyoles i de les de Florència i Siena a Itàlia.
Ha publicat més de quatre-cents treballs científics, i al voltant detrenta articles divulgatius, desenrotllant, així mateix, una ingent labor docent investigadora al llarg de molts anys en molt diversos països europeus i americans.
Actualment és director des de 1980 de l'International Program of Molecular Citology de la Universitat de Kansas, Conseller de l'Institut de Biomedicina de The Cell Surface Research Foundation a Londres, President del Comittee forScientific Coordination de la UNESCO per al projecte del Genoma Humà, director i fundador de l'Escola de Formació d'Investigadors, a l'empara del Conveni de Cooperació Recíproca establit entre la Universitat de Kansas i l'Institut d'Investigacions Citológicas de València, del que és director en l'actualitat. El treball de Grisolía s'ha centrat en matèries com l'enzimologia del metabolisme de nitrogen(cicle de la urea i degradació de pirimidinas) , el metabolisme de fosfogliceratos, el recanvi i degradació intracel·lular de proteïnes i el control de la síntesi de la tubulina en el cervell.
El reconeixement més important es produïx en 1990 quan rep el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació científica i tècnica junt amb altres doctors. A més és designat Fill Adoptiu de Conca per la Comissió deCultura, Educació i Turisme, formulat a través de l'Ajuntament de Conca.
Un començament prematur
A causa de la seua joventut, a Santiago li van donar primer toms de química i medicina perquè els estudiara abans de poder convertir-se en un empleat més de l'equip de l'hospital de Conca. Sense tindre una formació acadèmica oficial i sent encara un adolescent, feia d'anestesista. En un país que...
Santiago Grisolía va nàixer a València el 6 de Gener de 1923. A pesar de comptar tot just 13 anys al declarar-se la Guerra Civil a Espanya, els pares de Santiago Grisolía van pensar que el millor era allunyar-li del perill i es van mudar a Conca, on son pare tenia coneguts en l'hospital local. Prou més alt que la majoria de jóvens de la seua edat, Santiago corria el risc de serreclutat per a la guerra, així que, en compte d'anar al col·legi, es va mudar de València a Conca per a treballar en l'hospital de la ciutat.
Santiago va haver de madurar ràpidament, però, gràcies als seus dots intel·lectuals i a la seua fascinació per la química i la medicina, va aconseguir adaptar-se fàcilment a este nou entorn. La seua gran capacitat d'adaptació i perseverança, adquirits amolt primerenca edat, es van convertir en importants trets de la seua personalitat, els quals, a més, van jugar un paper tan rellevant com la seua qualitat professional al llarg de la seua considerable trajectòria acadèmica i com a investigador científic.
Estudiant Medicina en les Facultats de Madrid i València, sent un dels deixebles més brillants del seu temps, llicenciant-se per la Universitatde València (1944) i realitzant la tesi doctoral a Madrid (1949).
Als vint-i-dos anys es va anar a Estats Units, havent publicat ja diversos treballs experimentals. És el primer alumne graduat del professor Ochoa en el Departament de Química de la Universitat de Nova York, on treballa en la fixació de l'anhídrid carbònic, tema que ja no abandonarà mai.
Durant molts anys ha sigut professor deBioquímica i Biologia molecular en la Universitat de Kansas, així com en les de Chicago i Wisconsin, realitzant, en esta última, descobriments clàssics en el cicle de la urea, que tenen importància tant bàsica com pràctica.
Paral·lelament continua els estudis de fixació d'anhídrid carbònic i demostra que la citrulina, és, en realitat, un intermediari de la síntesi d'urea, un fet que tambéestava en disputa en aquells temps. És acadèmic corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Madrid i de Còrdova (Argentina) , de l'Acadèmia de Medicina de Bèlgica. És, a més, catedràtic honorari de la Facultat de Medicina de València i doctor honoris causa per diverses universitats espanyoles i de les de Florència i Siena a Itàlia.
Ha publicat més de quatre-cents treballs científics, i al voltant detrenta articles divulgatius, desenrotllant, així mateix, una ingent labor docent investigadora al llarg de molts anys en molt diversos països europeus i americans.
Actualment és director des de 1980 de l'International Program of Molecular Citology de la Universitat de Kansas, Conseller de l'Institut de Biomedicina de The Cell Surface Research Foundation a Londres, President del Comittee forScientific Coordination de la UNESCO per al projecte del Genoma Humà, director i fundador de l'Escola de Formació d'Investigadors, a l'empara del Conveni de Cooperació Recíproca establit entre la Universitat de Kansas i l'Institut d'Investigacions Citológicas de València, del que és director en l'actualitat. El treball de Grisolía s'ha centrat en matèries com l'enzimologia del metabolisme de nitrogen(cicle de la urea i degradació de pirimidinas) , el metabolisme de fosfogliceratos, el recanvi i degradació intracel·lular de proteïnes i el control de la síntesi de la tubulina en el cervell.
El reconeixement més important es produïx en 1990 quan rep el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació científica i tècnica junt amb altres doctors. A més és designat Fill Adoptiu de Conca per la Comissió deCultura, Educació i Turisme, formulat a través de l'Ajuntament de Conca.
Un començament prematur
A causa de la seua joventut, a Santiago li van donar primer toms de química i medicina perquè els estudiara abans de poder convertir-se en un empleat més de l'equip de l'hospital de Conca. Sense tindre una formació acadèmica oficial i sent encara un adolescent, feia d'anestesista. En un país que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.