Santo tomas

Aquest document pertany a l’obra de Sant Tomàs, Summa contra els gentils, I. El tema principal del text és les veritat de la raó i les veritats de la fe. Segons SantTomàs, fe i raó mantenen una relació de col·laboració, això sí, la filosofia sempre serà la servidora de la fe. Per a Sant Tomàs, la raó forma part d’un grup propi, ja que éscapaç d’extreure informació a través dels sentits, és a dir, ens va possible el fet de conèixer veritats a través de la reflexió. Però en el camp de la raó, la fe enssubministra un sèrie de veritats que nosaltres les podem fer accessibles racionalment, és tractaria del cas de l’existència de Déu o de la immortalitat de l’ànima, que sóndemostrables, segons Tomàs, per la raó natural, és a dir, per la raó que ens és innata. En canvi, les veritats de la fe només són conegudes per revelació, és a dir, encara que noes puguin demostrar aquestes veritats, són confirmades per Déu i no poden ser contraries al coneixement natural, de manera que és la fe qui ens ajuda a creure en elles, comper exemple, en les doctrines de la Trinitat, l’Encarnació o el judici final. En aquest cas la raó també aporta el seu paper, ja que encara que aquestes coses no es pugindemostrar racionalment, també és cert que no podem demostrar que siguin contràries a la raó, de manera que és la fe qui ens ajuda a creure en elles, i per tant, segons SantTomàs, creure no és senyal d’irracionalitat. Per a ell, la veritat és única i és la raó qui revisa les seves premisses i les seves argumentacions.
Sant Tomàs construeix unsistema filosòfic basat en un esquema d’origen aristotèlic amb influències platòniques, ja que la raó defensa la coherència i fins i tot, segons ell, la veritat de la fe.