Sarcofag dels esposos

Sarcòfag dels esposos de Cerveteri
Documentació general
Autor: desconegut
Cronologia: 520aC.
Localització: Original: necròpolis (“ciutat dels morts” = cementiri) de Cerveteri
Actual: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma)
Estil: etrusc
Tècnica: modelat
Material: terracota (“terra cuita”) policromada
Forma: exempta
Tipologia: grup jacent
Cromatisme: policroma
Dimensions: 2,20m de llargx 1,41m d’alt
Tema: es tracta d’un sarcòfag amb una representació d’un matrimoni (enterrat a la tomba) en actitud distesa i serena
Anàlisi formal
Composició:
En trobar-nos amb l’escultura podem observar que representa a dues figures, un home i una dona, reclinades en una actitud plàcida sobre un llit (kliné) que a la vegada es la tapa del sarcòfag, recolzades sobre els colzes esquerres. Ell,darrere la dona,(la qual protegeix amb el seu braç) es presenta fort i protector; duu el tors nu, va descalç i porta el cabell tirat enrere cenyit a la manera característica del poble jònic. La dona, en primer pla, va vestida amb una túnica grega (quitó), duu sabates en punxa i té el cap cobert amb una gorra frígia de la qual escapen unes llargues trenes.
És una representació esquem{tica, seguintels convencionalismes de l’escultura arcaica. S’observa clarament la inexistència d’eixos de simetria. La llum incideix de manera homogènia i suau. L’escultura est{ feta per admirar-la frontalment. Les figures es troben en actitud de repòs (ritme serè), però els seus cossos presenten una mena de rigidesa (ritme hieràtic) que s’accentua amb la flexió poc natural de la cintura de la dona. Latextura és llisa, fina i polida, exceptuant alguns plecs del llit, la part del vestit de la dona que es troba més a prop dels peus i les trenes de ambdós personatges. Hi ha restes de policromia en les figures, els coixins i els vestits. Representa un moment anecdòtic perquè l’home repenja el braç sobre l’espatlla de la dona, oferint-li alguna cosa que ella agafa, fins hi tot dona la sensació de que laparella està parlant afectuosament. La relació entre les figures expressa tendresa, però no hi ha intercanvi de mirades, sinó que aquesta tendresa s’expressa amb els gestos de les mans i els braços (braç dret de l’home sobre l’espatlla de la dona, m{ esquerra de l’home estesa en actitud afable, esperant... Els seus rostres tenen clares mostres de geometria i hieratisme (ulls ametllats, somriurearcaic estereotipat, barbeta punxeguda i cabell llarg i trenat. Però la boca, el nas i els pòmuls són plenament etruscos.
Estil: la cultura etrusca tenia un art refinat amb influències gregues però amb molta aportació pròpia. L’art etrusc és eminentment de car{cter religiós i rendeix molta importància al culte als morts, que enterraven en tombes sota terra amb una planta circular i a l’exterior enforma de túmul; tot el seu interior estava decorat amb temes alegres per acompanyar els morts a una vida nova. Aquests sepulcres solien ser molt grans, en un mateix túmul s’hi excavaven diversos corredors i cambres.
S’utilitzava molt el retrat, es representaven a animals mítics o fantàstics i tenien una gran habilitat en la tècnica de la fosa en bronze i la terra cuita (argila modelada i enduridaal forn).
Pel que fa a l’estil de les escultures, els rostres són somrients, els ulls ametllats i el cabell trenat, igual que la forma dels peus dels llits, revelen influències gregues. Hi ha un gran contrast entre els busts d’alt relleu i les cames aixafades, això es típicament etrusc, ja que l’interès de l’artista etrusc es va centrar en la meitat superior de les figures i, especialment en elsrostres vibrants i els braços i mans gesticulants.
Alguns aspectes sobre els que caldria incidir:
- Resultat de la barreja entre art etrusc i art grec del període arcaic
- Les característiques etrusques es poden veure en l’expressió de la boca, el nas i els pòmuls. Aquesta és una diferència entre l’art etrusc i el grec. El grec era molt més impersonal i intentava reflectir un ideal de...