sddd

PER A UNA LECTURA DE «SOBRE LA LLIBERTAT» Cap. IV; “DELS LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU”
Ramon ALCOBERRO

A.- INTRODUCCIÓ – CONSIDERACIONS PRÈVIES

I.- Com recorda Neus Campillo Iborra en la seva introducció a l’edició del cap. IV de SOBRE LA LLIBERTAT (Universitat de València – Generalitat Valenciana, 1991), «La llibertat de què ens parla Mill en els seus escrits, iespecialment en l’assaig que ací analitzarem, es refereix a la llibertat social i no al problema de lliure albir, tal i com ell mateix precisa en la Introducció. D’ací ve que el mateix títol siga ON LIBERTY i no “free will”, com ocorreria si es referís a un discurs sobre la llibertat en sentit metafísic». En tant que filòsof utilitarista a Mill no li interessa discutir sobre si l’home és –o no és–lliure, ni sobre quines són les condicions de la llibertat en tant que concepte, sinó esbrinar quina és la seva llibertat ètica, política i social en el concret.
El que Mill analitza a ON LIBERTY és el criteri a partir del qual es vinculen ètica, llibertat i felicitat. La seva resposta consisteix el que de vegades s’anomena «Principi d’Individualitat», és a dir, considera que són els drets del’individu i, primer que tot, el dret a la llibertat el que garanteix la més gran felicitat; per això mateix el ressort que ens obre a una vida feliç es troba en la lliure percaça del propi bé –i en conseqüència, que la llibertat individual és l’eina de la felicitat.
El principi d’individualitat és un principi de llibertat; de tal manera que ningú –cap individu i de cap manera– mai no pot ser obligata fer uns actes o uns altres si ell no vol, ni amb l’argumentació segons la qual “això seria millor per a ell”, ni amb l’argument que “això et faria feliç”, ni suggerint-li que en opinió d’altri, alguna cosa seria fóra més interessant, o més adient o més justa... Sobre actes que no involucren ningú més que cadascú mateix, només un mateix disposa de plena jurisdicció. La llibertat no pot serlimitada a ningú ni tan sols “pel seu bé” si l’acció no perjudica tercers.
És molt important entendre que Mill, en tant que filòsof utilitarista, s’interessa primàriament per la felicitat i que la seva argumentació segueix la regla utilitarista bàsica, la recerca de la màxima felicitat (avui en diríem “benestar”) per al més gran nombre. La llibertat és útil en la mesura que fa els homes feliços i quepermet una major individualitat, és a dir, en tant que ens fa més creatius, més diversos i –d’aquesta manera– augmenta la utilitat de la vida social. En l’antagonisme entre poder i llibertat, que és un dels problemes clàssics del pensament filosòfic, l’opció de Mill és clara: la llibertat i la individualitat han de ser preservats de qualsevol tirania i, especialment, de la tirania de l’opiniópública.

Al cap. 3 de SOBRE LA LLIBERTAT, Mill es planteja, en concret, el problema de la llibertat d’acció i de la individualitat, però ho fa tan sols després d’haver exposat les seves raons per a promoure la llibertat (cap. I) i, especialment, la llibertat sense restriccions de pensament, d’expressió i de discussió, com a millor forma de corregir l’error a través del debat (cap. II). Al cap. II,Mill, mostra que persones condemnades per immoralitat i impietat per l’opinió pública en un determinat moment, com per exemple Sòcrates i Jesús, poden acabar essent considerats models morals per a la humanitat. D’aquí la justificació de la llibertat d’expressió que Mill aborda en termes bàsicament instrumentals, no com una finalitat en si mateixa sinó com un mitjà per a millorar moralment, optantpel millor argument a través de la crítica.
La llibertat és, per a Mill un àmbit de «no interferència». Això vol dir que hi ha dues conceptes de llibertat diferents: la “positiva” (llibertat de fer) i la “negativa (llibertat per a que “no em facin”, per a no patir interferències, és a dir, per a que la meva iniciativa no es vegi limitada). La llibertat que interessa a Mill és bàsicament la...