sderwqa

Una llum. Una llum en la foscor. Una foscor mundial.
En Samuel s'ha despertat com sempre passa els dies de pluja de ves a saber quina estació de l'any, ja no recorda. El fet que s'hagi aixecat no és pas culpa de que ja sigui de dia, a l'erm gairebé sempre és de dia. Ha estat culpa del Fénix. Qui, com tots els dies de pluja, té malsons. La llum que ha encès en Samuel il·lumina 3 cossos delsquals el tercer és el de la petita Sara, a qui no li semblen afectar els gemecs del Fènix.
En Samuel regula la llum que irradia la làmpada per tal de no despertar sospites fora, al carrer. S'asseu a menjar una mena de multi-fruita enllaunada mentre pensa en el Fènix. Per què aquests malsons sempre que l'ambient es posa humit a fora? De qui son els noms que crida? Fa 3 anys que el coneix i no sap delcert qui és... Per què? 
Finalment decideix no cap ficar-s'hi i es concentra en el seu esmorzar. Desperta a la Sara perquè ja és de matinada i toca anar a revisar les entrades. Els hauria d'haver aixecat Fènix com sempre fa, però no els dies que té malsons.
-Deixa'l dormir, no ha passat una bona nit i sembla que es comença a calmar. Diu en Samuel a la Sara, després de que aquesta elsenyales preocupadament amb la mirada. Ella nomes porta 3 mesos amb ells i ja té al Fènix com a una mena de pare.
-Ja l'aixecarem quan tornem, segurament no trobarem res de nou així que podem anar tranquils.
La Sara assenteix mentre obre una nova llauna de multi-fruita.
-Acaba-te-la ràpid, hem d'haver acabat abans que surti el sol, ja t'ho vam explicar... Recordes?
En Samuel de cop es preocupa ja querecorda que és el primer dia que la Sara surt a revisar les entrades de l'institut amb ell sense la segura companyia de Fènix, però segueix amb el pla.
La Sara deixa la llauna al terra en senyal que ja se l'ha acabada i s'aixeca tot junt amb en Samuel per a dirigir-se a la sortida de l'aula quan sent un soroll que no saben situar.
-Fé... Crida, però abans no pugui acabar de dir el seu nom s'adona queFènix ja està aixecat i, en guàrdia, li diu:
-Ha vingut del pis de baix, potser ve de la 203, és on hi ha més llaunes i el soroll era metàl·lic.
En Samuel assenteix, mentre mira a la Sara amb un somriure de complicitat als llavis. Ja no està sorprès. Els primers anys si que es sorprenia de la semblant inhumana del Fènix, entre d'altres. Però ara ja no; ara era una sensació involuntària que elfa pensar en com de perillós podria ser Fènix si s'hagues fet saquejador o mercenari.
El cap d'en Samuel torna a la realitat quan sent el só de la recamara del revòlver del Fènix carregant-se.
-Què fas? Pregunta en Samuel. Era l'única arma de foc de la que disposaven i no els hi sobrava la munició.
-Per si de cas... Li respon Fènix.
En Samuel prepara la seva nova replica pensant que el sorollpodria haver estat provocat per una simple mutarola o com a molt una rata-talp. Quina era la possibilitat de que fos una altra cosa? En els 3 anys que portava a l'institut el més perillós al que es van enfrontar va ser un necròfag ferit que no sabia ni per on anava. Trobava una tonteria posar nerviosa a la Sara traient l'arma quan segur que no era necessari.
Però Fènix ja corria. Així que a enSamuel no li quedava altre que callar i agafar la maça i a la Sara per a seguir el Fènix. Aquest cop es va fixar en el poc soroll que feia quan caminava, li va mirar el clatell gairebé cobert pel seu negre cabell i es preguntà quina edat tindria. Era més gran que ell, li treia quasi 3 caps, i quan el va veure per primer cop semblava haver patit molt, tenia moltes cicatrius de les quals ara no se'nveia ni mica però... quina edat tindria? Fènix el va salvar quan ell no tenia ni 14 anys, i ara en tenia 16... I si fa no fa, Fènix no ha canviat gaire des-de'l primer cop que es van veure, en canvi ell, s'havia fet més alt i corpulent gràcies a les lliçons que li havia donat el seu salvador, al qual finalment li va posar uns 25 anys.
Quan ja eren al segon pis Fènix va donar indicacions a en...