sdfewgf

La paràlisi cerebral ha estat present temps enrere. L’evidència física més antiga d’aquest trastorn prové de la mòmia de Siptah, un faraó egipci que va morir amb els20 anys. La presència de paràlisi cerebral en aquest faraó se sospitava a causa dels seus peus deformes i les seves mans. Els grecs van descriure la paràlisi cerebralcom un conjunt de problemes que coincideix molt bé amb la comprensió moderna d’aquest trastorn.
L'emperador romà Claudise se sospita que tenia paràlisi cerebral, comregistres històrics el descriuen com tenint diversos problemes físics d'acord amb la condició. Metges i historiadors han trobat representacions de PC en gran part del’art anterior.
La comprensió moderna de la PC va començar l’any 1800 gràcies al Dr William John Little. Va ser el primer en estudiar la paràlisi cerebral de forma completaperquè va trobar un situació desconcertant en els nens petits que patien aquest trastorn. Les seves tècniques encara s’utilitzen avui en dia per facilitar la vida degent amb PC. Va escriure les primeres descripcions mediques que expliquen detalladament un trastorn que va causar els músculs espàstics i rígids en les cames i una micaen els braços. Va observar que era més difícil per aquest nens realitzar activitats comunes que altres nens trobaven molt senzilles, com per exemple: caminar, agafarobjectes, parlar... En la seva tesi va dir que la paràlisi cerebral era un problema principalment en el naixement. En aquell temps la paràlisi cerebral va ser conegudaamb el nom de “malaltia de Little”.
William Gowers va anomenar al trastorn “paràlisi de naixement” i les va classificar en dos tipus: perifèriques i cerebrals.