sdfsdfsdfsd

lengües i de Ghislaine Dehaene, especialista en el llenguatge dels nadons. Les converses entren a reflexionar, àgilment, sobre sobre l'origen de les llengües; sobre la relació entre el llenguatgehumà i les formes de llenguatge dels altres animals (abelles, dofins, balenes, vervets, primats...), que no tenen la creativitat i la recursivitat que els pugui equiparar als llenguatges humans; sobrel'aparició de les llengües (monogènesi, poligènesi?), sobre la desaparició de llengües (l'actual, massiva, però ja la que es va produir al neolític); sobre la reconstrucció de les llengües que fanels filòlegs (cas de l'indoeuropeu, per exemple), amb el suport d'altres disciplines com l'arqueologia, la història o la genètica de les poblacions... L'obra també entra a fons en la qüestió de lesllengües al món, la dificultat d'inventariar-les i les seves característiques privatives i, alhora, les característiques generals (els anomenats universals del llenguatge). La darrera part de l'obra, dela mà de les opinions expertes de G. Dehaene, es dedica a l'adquisició de la llengua per part dels nadons, que immediatament demostren unes competències extraordinàries pel fet que reconeixen lallengua materna i la veu de la mare. L'autora, que té en compte investigacions recents basades en modernes tècniques d'imatge i d'altra mena, afirma que “el cervell del nadó no és una cera tova queespera que el món exterior l'afaiçoni. Està estructurat en regions funcionals que l'ajudaran en el seu aprenentatge”. Dehaene, responent les preguntes de Lestienne, fa un complet itinerari perl'adquisició del llenguatge per part dels nens i nenes: el reconeixement de la música de la seva llengua, la distinció dels fonemes, la immaduresa motriu que els impedeix de parlar abans d'hora, el xerroteigen la llengua materna, la percepció sonora dels mots en la llengua materna, l'assoliment del domini d'una cinquantena de paraules, l'associació de sentit a les paraules, el creixement vertiginós del...