sdsd
La poesia de postguerra segueix tres línies bàsiques quepodríem enunciar :
1- Poesia que segueix la tradició simbolista o poesia postsimbolista
Durant la dècada dels quaranta apareixen dues obres claus de la poesia catalana, escrites a l’exili : Nabí(1941) de Josep Carner i Elegies a Bierville (1943) de Carles Riba. Les dues obres signifiquen la culminació artística dels seus autors i expressen la difícil realitat que afrontaren tots dos autors, comtants d’altres intel·lectuals de l’època, després de la desfeta de la guerra.
Al País Valencià caldria subratllar la producció de Xavier Casp (1915) i de Joan Valls (1917-1990). Casp fou el promotorde l’editorial Torre, una de les més actives durant la postguerra, i la seua poesia és intel·lectualista amb elements simbolistes. A les Illes cal destacar la figura de Blai Bonet (1926).
2-Poesia que segueix la tradició avantguardista
Alguns dels poetes de la postguerra com Josep Palau i Fabre, Joan Brossa o Joan Fuster (encara que més parcialment) continuen en la línia encetada per lesavantguardes. Es tracta d’una poesia rupturista amb les concepcions literàries i amb el llenguatge encunyat per la tradició. De tots els moviments d’avantguarda el més seguit seria el surrealisme, ambl’explotació d’imatges oníriques.
3- Poesia realista
L’aparició de la poesia realista té la seua raó de ser en un context com el de la postguerra, amb la incidència d’una sèrie de causes de tipussocial i polític, però també per la necessitat de renovació estètica que té sempre la literatura. Si el conreu d’aquest tipus de poesia serà, principalment, un patrimoni dels joves poetes de la generació(Ferrater, Estellés, Martí i Pol), també comptà amb la participació d’autors d’altres generacions com Pere Quart o Salvador Espriu. Aquesta línia de poesia, connectaria després amb els textos dels...
Regístrate para leer el documento completo.