sector primari

INTRODUCCIÓ: ELS SECTORS ECONÒMICS. EL SECTOR PRIMARI
Les activitats econòmiques s'agrupen en tres sectors: sector primari, sector
secundari i sector terciari.
El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l'obtenció i producció
d'aliments, és a dir, l'agricultura, la ramaderia i la pesca. També inclou l'explotació
forestal, que aprofita els productes dels bosqcos (fusta, suro).Des de fa uns 10.000 anys fins al segle XVIII la majoria de la població havia de
treballar en l'agricultura i la ramaderia per assegurar-se la subsistència.
Actualment, gairebé la meitat (41%) de la població mundial treballa en aquest sector,
però hi ha grans diferències entre les diverses zones de la Terra. Així, mentre que a
Europa o a l'Amèrica del Nord només es dediquen a aquestesactivitats l'11% i el 3%
de la població activa, a l'Àsia i l'Àfrica ocupen el 49% i el 63% de la població.
TIPUS DE PAISATGES AGRARIS.
1 EL PAISATGE RURAL.
El paisatge rural fa referència a tot allò relacionat amb el camp. Des de l’aparició de
l’agricultura l’home ha anat ampliant l’espai dedicat a aquesta activitat fonamental
per a l’alimentació. L’agricultura es practica a tot el planeta però ambgran varietat de
paisatges agraris. Fins i tot el nivell de desenvolupament afecta a la població rural: al
III Món més d’un 50% de la població es dedica a l’agricultura; menys d’un 10 % al I
Món.
1.1 ACTIVITATS AGRÀRIES
A part del poblament hem de referir-nos a les activitats, que poden classificar-se en
tres tipus:
· Activitats agràries: agricultura i ramaderia. Paisatge agrícola.
·Activitats forestals: aprofitament del bosc. Paisatge forestal.
· Activitats agroindustrials: transformació. Paisatge agroindustrial.
1.2 ELS CONDICIONANTS FÍSICS dels paisatges rurals.
· El clima és un dels principals condicionants del paisatge rural. Segons la
temperatura i les precipitacions els cultius poden ser molt diferents.
· El relleu és el segon condicionant, les planures són méspropícies que les zones
de muntanya, que poden arribar a ser no aptes per conrear-les.
· El sòl és l’últim condicionant i de la seva qualitat depèn la qualitat dels cultius.
1
Tots aquests condicionants es poden alterar gràcies a les modernes tecnologies: el
clima es pot alterar cultivant en hivernacles, es poden anivellar les terres o amb
fertilitzants millorar la qualitat del sòl. Però aquestesmodificacions només es poden
fer amb tecnologia i grans recursos econòmics, propis d’agricultures molt
desenvolupades i amb un encariment del preu final.
1.3 ELS ELEMENTS DE L’ESPAI AGRARI
Podem considerar com elements de l’espai agrari les formes d’utilització del sòl, la
divisió de l’espai agrari i la propietat de la terra.
1.3.1 LES FORMES D’UTILITZACIÓ DEL SÒL.
No totes les terres esdediquen al conreu, moltes terres no conreades es dediquen a
l’alimentació del bestiar (pastures) o a l’explotació forestal.
Les terres conreades es poden distingir segons la seva utilització.
· Tipus de conreu, segons el tipus de planta: herbacis (blat), arbustius (cotó),
arboris (olivera).
· Varietat de conreu: monocultura (un sol conreu) o policultura (varietat del
cultius).
· Rendiment del’explotació: agricultura intensiva (gran rendiment) o extensiva
(poc rendiment i molt espai).
· Sistemes de conreu: de secà o de regadiu.
1.3.2 LA DIVISIÓ DE L’ESPAI AGRARI.
La divisió del espai agrari fa referència a les parcel·les que es poden classificar per
la seva grandària, forma i límits.
· segons la grandària: un latifundi és una gran extensió de cultiu, a l’extrem
contrari unminifundi és una petita parcel·la.
· segons la forma: regulars o irregulars, allargades, planificades...
· segons els límits: sense límits físics seria l’openfield o camp obert; amb límits
físics el bocage o camp tancat. En un terreny en pendent les parcel·les formen
terrasses.
1.3.3 LA PROPIETAT DE LA TERRA.
2
La propietat de la terra és la principal font de riquesa a les societats...