Sector Publico

ECONOMÍA DEL SECTOR PÚBLIC

TEMA 1
Hi ha 3 tipus d’empreses:
Privades
Públiques (mossos d’esquadra, que van passar de privada a pública)
Col·lectives (clubs, caixes... No són ni públiques ni privades, són un col·lectiu de persones que no són propietàries)
TEMA 1. Relacions entre economia i política
GRANS PERÍODES
% CREIXEMENT PIB/CÀPITA EN ANY ACOMULATIU, PROMIG DELS ANYS I DELS PAÏSOSD’EUROPA
1. 1000-1500
0’12
2. 1500-1820
0’14
3. 1820-1870
0’98
4. 1870-1913
1’33
5. 1913-1945
0’7
6. 1945-1975
4’1
7. 1975-2003
1’87

1. De 1000-1500. Anys de lent creixement. Europa no era uniforme.

2. De 1500-1820. % Creixement PIB/càpita és una mica superior. Entorn als 1500 es va produir a Europa segons l’economista Eric Jones “el miracle Europeu” Europa és un racódel món. Europa té una agricultura pobre. Segons Eric Jones es va produir un miracle inesperat entre 1500 i 1820, on es produirà un creixement (lent) de l’economia Europea. Aquest “miracle europeu” té varis arguments:


Les dificultats per l’aliment, l’absència de rius... porta als països d’Europa a la necessitat d’establir comerç internacional, per la búsqueda d’aliments, establint lanecessitat de navegar a llarga distància, l’adquisició de coneixements, lleis comercials, lleis marítimes, mapes, cartografia, etc.

Europa no té un gran imperi a diferència de Xina o Índia, i té competència política entre ciutats, regions. Això representava la “porta oberta” d’innovació.


Europa d’una forma desigual i lenta va creant un mercat interior. Van apareixent sectors de la població ambcapacitat d’anar al mercat. Això significa que hi ha possibilitats de creixement endògenes.

A Xina o a Índia hi ha un gran desenvolupament tecnològic o empíric i al mateix temps hi ha un pensament abstracte matemàtic. De tota manera, a Xina o Índia no es produeix una revolució científica com a Europa. Segons Eric Jones a Xina i Índia no tenen connexió entre avenços tecnològic i pensament abstracteque permeten fer un salt a la revolució de l’industria, ja que no hi ha llibertat de pensament.
A Europa existeixen centres urbans dinàmics competitius, creatius, bancs, i no únicament bancs privats sinó també bancs públics per fer la regulació bancària. Un banc públic molt important durant 1401 a 1514 va ser el Banc de canvi.

Existència d’una lenta transició demogràfica a Europa, que vapassant de la família extensa (poligàmica) a la família de mida més reduït (monogàmica). Amb l’evolució del tamany de família, l’ individualisme creix, i per tant, creix la competència. El tamany entremig permet l’augment d’eficiència del creixement econòmic i l’augment de les possibilitats de que la renta per càpita es redueix.
A finals de SXIX apareix Thomas R. Malthus. Però abans de que aquestdemanés la transició demogràfica, ja s’estava produint.
3. De 1820-1870. Fortíssim creixement del PIB/càpita, ruptura, canvi a un creixement rapidíssim amb la Revolució Industrial.
Grans canvis tecnològics i econòmics. Ex: a mitjans del SXIX, a Europa hi ha moltes monedes, per tant, apareix la idea de crear un sistema monetari.
Al 1868 Figuerola va crear la pesseta, que s’integra dins de l’uniómonetària llatina. Figuerola també farà el mercat comú Espanyol, que vol dir un aranzel no proteccionista sinó lleugerament lliurecanvista que permet la competència i els estímuls per l’economia hispànica.

4. De 1870-1913. En quant a resultats, el creixement es superior al de la Revolució Industrial. Aquest fort creixement és degut a la Primera Globalització. El pes del comerç internacional dinsde l’economia mundial està en un punt que no es torna a recuperar fins al SXX. Pel que fa a les migracions, eren els Europeus que marxen cap a Amèrica, Sud-Àfrica, Novazelanda, etc. Aquestes migracions acabaran creant a parts del món el que s’anomena les “altres Europes” com Xile o Uruguai. En aquests països, les condicions econòmiques són semblants a les d’Europa.
La revolució liberal és molt...