Sectors afectats per la crisis

LA COMPLEXA SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2012
Actualment Espanya es troba en una complexa situació econòmica ja que es dubta de la credibilitat dels nostres bancs, del nostre país, i de la nostra moneda.
Mentre la economia mundial travessa els moments més complexes des de el Crac del 29 i es produeix un procés de desplaçament financer global, el projecte del euro està a la corda fluixa, i la bombollaimmobiliària ha explotat a Espanya.
El despalancament financer significa que ha arribat el moment de pagar deutes en termes nets. Desprès d’anys en els que cada vegada estem més i més endeutats, venen uns anys en els que pagarem el excés de deute adquirit i ens endeutarem menys. Aquest procés, que serà molt dur tant per empreses com per famílies, inclús per entitats financeres i els estats,suposa ajustar-se el cinturó.
Al nostre país ha finalitzat el increment del preu dels sòl i els immobles estan patint una elevada caiguda de preus, cosa que suposa una disminució de l’activitat constructora.
El sector immobiliari i de la construcció, que representava més del 15% del PIB, ha patit no sol la caiguda dels seus negocis, sinó el de tots els sectors vinculats (instal·ladors, pintors,mobles, intèrfons, etc.)
La caiguda en l’activitat real ha reduït l’activitat creditícia cosa que desencadena el procés de explosió de la bombolla financera. Com sobren oficines i personal en les entitats financeres, s’inicien els processos de fusió d’entitats i de tancament d’oficines.
Tot això desemboca en un atur cada vegada major, així com una caiguda significativa del PIB a l’any 2008, el PIBva caure un -1,4% i al 2009 un -3,1%. Aquesta caiguda del PIB i de l’activitat econòmica suposen un atur creixent per això tant els constructors com els obrers, els banquers, els taxadors i els arquitectes, entre molts altres, han passat a engrandir les llistes del atur. Si atenem als últims 31 anys del 1981 al 2011, sol durant 4 anys, el PIB d’Espanya ha caigut, sent 2 d’ells 2008 i 2009. Pertant, entre 1981 i 2007 el PIB va créixer durant 25 anys i va caure durant 2 anys. Desprès d’una expansió tan enorme, deguda a l’obertura internacional, la entrada en la Unió Europea i la bombolla immobiliària, ara toca una greu recessió, res que no hagi passat abans.
Es com una ressaca, la gravetat d’aquesta depèn de la magnitud de la festa de la nit anterior. En el moment en el que toca pagar lafesta ens trobem en un atur per damunt del 20% i amb previsions de no perdre la cota abans del 2015, amb la borsa espanyola amb el pitjor primer semestre del món en 2012, la vivenda cau a ritmes superiors al 10% interanual i la prima de risc sortint a les notícies quasi totes les setmanes.
En aquest context es produeix el desapalancament financer, sent a Espanya una de les quatre economies mésendeutades del món, junt amb el Regne Unit, Estats Units i Japó.
Toca pagar els deutes i el moment no és el millor. Entre empreses, famílies, entitats financeres i administracions públiques, el 73%. Als ciutadans els costa pagar els deutes a causa del elevat atur i la caiguda de l’activitat econòmica; com a molt els executen les hipoteques i els embarguen, i augmenta la morositat.
Les entitatsfinanceres, al incrementar-se la morositat, van empitjorar el seu balanç, es queden els mobles que són poc líquids i el seu preu baixa sense parar, el seu balanç segueix empitjorant. Les entitats financeres podrien no fer front als seus pagaments. Per una altra part, les empreses pateixen una caiguda de les vendes per l’augment del atur i es produeixen nous acomiadaments d’un efecte pervers d’espiralnegatiu. Això fomenta l’impagament empresarial, que torna a deteriorar el balanç dels bancs.
Mentrestant, l’Estat gasta per tractar d’evitar que la caiguda de l’economia sigui major, però els seus ingressos cauen juntament amb la caiguda de l’activitat. Cada vegada els comptes públics són més negatius, i la confiança en la capacitat de pagament serà del Estat, menor.
A més a més, com es dóna...