Secuencia oboe Berio

Sequenza VII
El compositor Luciano Berio va escriure un seguit de composicions
per a diferents instruments, en concret catorze seqüencies. La
primera seqüencia va ser escrita per a flauta al’any 1958 y l’ultima
per a violoncel l’any 2002. L’objectiu d’aquestes composicions era
portar els instruments al límit de les seves possibilitats, son obres
molt difícils tècnicament eintel·lectualment. A continuació explicaré
els trets mes importants i analitzaré la seqüencia VII, que es la del
meu instrument, l’oboè.
Berio va escriure l’any 1969, l’obra per a Heinz Holliger, el oboista
mesreconegut de l’època i quasi be l’únic de l’època que podia
interpretar les idees tan difícil tècnicament que el compositor volia
expressar.
L’obra gira al voltant de la nota si, simplement perquèen alemany
correspon a la H de Holliger. En l’obra esta tot molt ben especificat
pel compositor, esta escrit molt al detall. Tenim la veu del oboè y
també un altre veu que romandrà durant tota lainterpretació que el
compositor va detallar, que fos un si sense oscil·lacions y
preferiblement que no es veies. El volum d’aquesta nota ha de ser
baix com si fos un eco de l’oboè.
L’obra originalconsta de 13 línies de 13 compassos en total 169
compassos, aquets tenen la duració en segons. Cada línia dura
22,6 segons excepte quan hi han fermates, llavora dura els 22,6
mes el temps que posila fermata. El temps total de l’obra es de 6
minuts i 55 segons.
A continuació anomenaré les grafies que van surtin en aquesta
primera secció i que he tingut que buscar per esbrinar el seusignificat.
Al compàs 25 trobem escrit amb una z trencada el primer multi fònic
de la nota si. Al compàs 27 trobem escrit una nota harmònica amb
una rodona damunt la nota. Al compàs 37 trobem un altremulti
fònic que es arriba fent un trino a la vegada que fa un glissando de
mig to cap amunt. Al compàs 50 trobem dos rodones damunt la
nota, això vol dir que ens trobem davant de una doble nota...