sedacalenta cat

Home

Menu ↓

41
14 febrer 2015

Seda calenta

Avui et miro i et veig. Per primer cop des de fa tant de temps… Quantes vegades al
llarg d’aquests anys t’he mirat per criticar-te, per fixar-me en com t’envellies. En si
t’engreixaves o t’aprimaves. En el que et sobra o et falta. Però en el fons sempre
han sigut mirades ràpides, sense temps, sense dedicació.
Sempre has esta amb mi, recolzant-me.Donant-me tot el suport necessari per dur a
terme els infinits projectes i idees que volia realitzar, per dur-me físicament a tots
aquells llocs interiors i exteriors als que la meva ànima inquieta volia anar. Has
resistit hores i dies sense dormir, llargs períodes de producció o creació febril,
festes al límit, jornades de treball físic i mental seguides de nits de desgast, has
donat cos a movimentsmentals intensos, has aguantat dies sense menjar, dietes
pobres, m’has acompanyat a qualsevol hora a atendre necessitats d’altres, t’has
adaptat fàcilment a les diferents vides per les que he transitat: De la nena estudiant
model i modèlica a l’adolescent rebel, problemàtica i fumeta; la dissenyadora
fiestera nonstop que entra en crisi i ho deixa tot per fer un viatge intern i extern de
tres anysper tornar i patir una crisi d’inadaptació per no saber encaixar la nova
personalitat en el món anterior que no ha canviat. La okupa i lluitadora incansable
que no faltava a cap cita, portaveu, organitzadora, seguidora, recolzadora, a
primera línia, a la reraguarda, on fes falta. Després “al monte”, amb neu i una
caravana amb goteres, l’hort, les ovelles, la llenya, el procés col•lectiu,… semprea
totes al 100%…
Has sigut capaç de crear no una sinó dues vides, i parir-les (tu, no cap metge amb
el seu instrumental). I alletar-les durant anys mentre em seguies donant suport en els
mil projectes i canvis, convulsions i conflictes.
I mentrestant, jo, què t’he donat a canvi? Ara et miro i veig els records d’aquest camí
gravats en tu. I em sento tant agraïda i alhora penedida de no haver-tecuidat més.
D’haver donat per suposat que tu sempre estaries amb mi. Que no m’abandonaries
mai. Tant que tu m’has donat i tant poc que t’he aportat jo.
Avui et miro. I et veig. Et regalo una mica de temps i amor. Res comparable amb el
que m’ofereixes cada dia tu. Però avui és diferent perquè m’he parat i t’he vist. I vull
que sàpigues que t’estimo. Que no tinc excusa per no haver-te cuidat i mimatmés i que m’agradaria prometre’t que a partir d’ara ho faré.
Si, si, com l’antiga promesa repetida fins a l’infinit de fer abdominals cada dia i que els que hauré fet fins ara es poden comptar amb
poques mans.
Per això avui em despullo, et miro i faig pública aquesta intenció. A veure si així, sense l’excusa de l’anonimat aconsegueixo no
escaquejar-me de complir el propòsit i promesa.
Avui emcomprometo amb tu. A estimar-te, cuidar-te i respectar-te fins que la mort ens separi.
Amen.
M'agrada

66

General

Leave a reply

La danza de los siglos
19 gener 2015

Seda calenta

converted by W eb2PDFConvert.com

Te cubriré de susurros
Te pintaré la piel de besos
Acariciaré con mi olfato tus rincones más tiernos
Con mis caricias
nadaré por tu cálido cuerpo.
Con mi pelo te haré cosquillas
y mispestañas hablarán con tus mejillas.
Bailaré encima tuyo el nombre de la cobra
Cantaré con gemidos curvas salvajes
y danzas antiguas que sabíamos antes
…
Antes
Antes del ayer
Antes del amanecer
Del amanecer oscuro
en el que perdimos
la llave del placer,
en el que nos giramos
y nos olvidamos
del tiempo sin tiempo,
de la tierra sin suelo,
del hablar sin palabras,
de escuchar en el viento.
En el que nosgiramos
y nos olvidamos de mirarnos.
Perfectos extraños.
Tan cerca que nos hacemos daño
Y por eso invocaré
encima de tu piel
a todas las diosas
que ese amanecer
quedaron sepultadas en el ayer.
Con mis dedos descubriré los secretos olvidados
de los dioses enterrados
que volverán a nacer.
En tu piel
Con mis uñas arrancaré el barro antiguo
que cubrió todo tu saber,
todo tu poder
de provocarme...