Segona guerra mundial

Conseqüencies demogràfiques
Tot i que els escenaris on es va desenvolupar amb especial intensitat la contesa van ser relativament reduïts si es comparen amb els de la II Guerra Mundial, el nombre de baixes mortals que va causar va ser molt elevat: més de quatre milions entre les potències centrals i uns cinc milions entreles aliades, entre aquestes baixes hi va haver un important nombre devíctimes civils, molt superioral d'anteriors guerres. A això es va afegir l'elevat nombre de ferits i mutilats.
La major part de les pèrdues es van produir entre joves homes, donant lloc a una relativa superpoblació femenina. El sistema productiu es va veure condicionat pel descens de la natalitat i l'envelliment de la població.
La mortalitat va patir unnotable increment a causa de la subalimentació ia la insuficiència sanitària en general. Els governses van veure desbordats per innumerables orfes.

Conseqüències econòmiques
La guerra va suposar una destrucció material extrema. França i Bèlgica van ser els països més afectats ja que els combats més violents es van desenvolupar al seu territori. Igualment van ser durament castigades Rússia i la regió fronterera entre Itàlia i Àustria.
Pontde Lieja arruïnat
Els camps de conreu, la xarxa de ferrocarrils, ponts, carreteres, ports i altres infraestructures van ser devastats. Es van perdre vaixells, fàbriques, maquinària. Nombroses ciutats i pobles van ser totalment o parcialment arrasats.

Ciutat de Lille. Ruïnes La riquesa dels estats va patir un dramàtic descens: França va perdre més del 30%, Alemanya prop del 25%, el Regne Unitel 32%, Itàlia el 26%. Estats Units es va veure menys afectat i la seva economia es col locaria al cap del món.
Al final de la guerra va ser necessari reconvertir les indústries que havien estat destinades durant anys a la producció de guerra. El procés va ser lent i es va veure entorpit per una crisi que es va allargar fins 1924. La "economia de guerra" dislocar el sistema productiu i vaeliminar de la política econòmica els principis del liberalisme. La tendència es va consolidar durant la postguerra fruit de les polítiques dels governs d'esquerra, especialment els socialdemòcrates.L'intervencionisme econòmic de l'Estat va ser la pauta seguida durant el període d'entreguerres excepte en el cas dels Estats Units, fins a l'arribada a la presidència de F. D. Roosevelt.
La despesa bèl.lices va finançar en part acudint a les reserves d'or i l'endeutament mitjançant l'emissió de deute públic, complementat amb el recurs a crèdits exteriors, especialment d'origen nord-americà. Es va recórrer a la fabricació del paper moneda, el que va provocar una forta inflació, agreujada en la postguerra pel desequilibri entre demanda i producció.
No obstant això hi va haver països als que laguerra va beneficiar econòmicament. En primer lloc aquells que havien estat neutrals durant el conflicte i s'havien convertit en proveïdors de matèries primeres i aliments per als contendents, casos del Brasil, Argentina i Espanya.
Però fonamentalment la guerra va consolidar el creixement de dos grans potències: Estats Units i Japó el comerç va experimentar un augment sense precedents en detriment deles potències tradicionals d'Europa, que van perdre els seus mercats exteriors i van veure com el seu espai econòmic es fragmentava.
Estats Units va prestar importants quantitats de diners als aliats i els subministra abundant material bèl.lic, béns d'equip i queviures. Es va convertir en el major creditor (més de 250 mil milions de dòlars) dels països europeus, que d'ara endavant van entrar enuna estreta dependència dels crèdits nord-americans per fer front a la reconstrucció econòmica. El dòlar es va convertir al costat de la lliura esterlina en el principal instrument de canvi en les transaccions internacionals i la borsa de Nova York va aconseguir el lideratge mundidal.

Conseqüències socials
La incorporació de la dona al sistema productiu durant el conflicte va trencar el...