Segona Republica

La Segona República (1931-1936/1939)

- La Segona República constituí el primer intent contemporani de la història d’Espanya de modernitzar el país.
- Per a Catalunya, suposà la instauració d’un règim autonòmic democràtic dirigit pel catalanisme polític d’esquerres.
- La República va néixer en circumstàncies difícils en l’àmbit internacional. L’any 1917, s’havia instaurat aRússia el primer règim comunista al món. L’any 1929, el crack de la Borsa de Nova York havia originat la crisi més greu que el capitalisme havia conegut. A l’Europa d’entreguerres, va aparèixer el feixisme, una resposta autoritària i antidemocràtica a l’avenç del socialisme i a la crisi econòmica del capitalisme.
- La crisi exterior va suposar un descens de les exportacions (de productesagrícoles i minerals) i una reducció de les inversions de capital estranger, i també la desaparició del corrent migratori exterior (que sempre havia ajudat a esmorteir l’excés de mà d’obra interior) i, fins i tot, el retorn de molts emigrants. Tot plegat, suposà un augment de l’atur (entre el 30 i el 33 % de la població activa els anys 1935 i 1936).
Aquesta situació, juntament amb les mobilitzacionspromogudes pels sindicats, sobretot la CNT, va propiciar un malestar social general, expressat sovint en un bon nombre de conflictes laborals.

1) La caiguda de la monarquia i la proclamació de la República.
A principis de 1931 (febrer), l’almirall Aznar va convocar eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931. L’almirall Aznar havia sustituït el general Dámaso Berenguer amb el mandat d’iniciarun procés electoral que tornes el país definitivament a la normalitat constitucional. El resultat de les eleccions va ser inesperat. A tot l’estat, els candidats monàrquics van superar els republicans, però en els nuclis urbans van guanyar els republicans (els candidats republicanosocialistes van triomfar a 41 de les 50 capitals de província). Els resultats feien evident el rebuig a la monarquia iel desig d’implantació de la República (les eleccions van significar un veritable plebiscit popular en contra de la corona. El mateix Aznar va dir: “el país se acuesta monárquico y se levanta republicano”).
El 14 d’abril, al matí, els regidors electes d’Eibar van ser els primers en proclamar la República. Al llarg de tot el dia, aquest fet es va anar produint a moltes altres ciutatsespanyoles (València, Sevilla, Oviedo....) de forma pacífica i multitudinària. A Barcelona, al migdia, Lluís Companys des de l’Ajuntament i, poc després, Francesc Macià al Palau de la Diputació van proclamar la República. El segon, Macià, va proclamar la República catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques. A Madrid, els representants dels partits firmants del pacte de Sant Sebastià vanconstituir inmediatament un govern provisional que va proclamar des de la Puerta del Sol la República (el vespre del 14 d’abril). De matinada, Alfons XIII va traslladar-se de Madrid a Cartagena i va embarcar cap a Itàlia (exili del que no tornaria).

2) L’obra constituent de la República.
Enmig d’una eufòria popular extraordinària es va constituir el primer govern rupúblicà (govern provisional: 14d’abril – 28 de juny de 1931). Es tractava d’un govern de concentració, que sota la presidència del moderat Niceto Alcalá Zamora, va aplegar totes les forces antimonàrquiques. Les primeres decisions d’aquest govern van ser:
- Convocatòria d’eleccions a Corts Constituents (pel 28 de juny de 1931).
- Amnistia general als presos polítics.
- Va proclamar lesllibertats polítiques i sindicals.
En els mesos següents va prendre mesures urgents com:
- Respecte a l’exèrcit, majoritàriament monàrquic, es va oferir la possibilitat als generals, caps i oficials de jubilar-se amb el sou integre.
- Respecte als pagesos, es va impedir l’expulsió de les terres dels que no podien pagar les rendes.
- Es va afrontar la...