Segrestat

Segrestat.
Duia més d’ un any segrestat , 371 dies exactament. Retingut a una habitació de dos metres quadrats, amb un petit finestral que deixava passar un raig de sol i que empermetia veure la llum durant unes poques hores al dia.
M’aixecava en sortir el sol i em netetjava la cara al poal d’aigua que tenia al costat dels cartrons que tenia per llit. Amb lapedreta que havia trobat en un cantó de l’habitació, contava els dies empresonat allí dins ratllant la pared. Un míser tros de pa y un poc d’arròs bullit era el meu aliment de cada dia. Me’ldonaven per un petit forat que tenia la porta de l’habitació . Una porta d’acer blindat, amb dos candaus que feia que fos impossible escapar d’allí. Els dies tancat eren cada dia mes pesats.Els primers dies el meu cap només estava pensant amb la manera de sortir d’aquella petita presó. Uns dies després la meva desesperació per sortir es va convertir amb un continu pensament derescat per part d’algun familiar, de la policia o de qualsevol persona que pogués treurem d’aquell calvari. Aquella esperança per poder tornar a casa, dia a dia, s’esvaïa ràpidament . Tanteshores pres, m’havien fet pensar amb els meus pecats, amb el que havia fet bé i que malament. Totes les coses que m’embotjaven el cap eren dolentes, i em preguntava si mereixia estar empresonat.Cada dia, poc a poc,em trobava més agust tancat. En poc temps l’ esperança de tornar a casa, a la vida d’abans disminuïa, i el meu desig era seguir tancat a aquella presó de pladur, on ningúem molestava i era un meravellós espai de tranquilitat.
Però aquell temps en que m’encantava estar empresonat, es tornà en un moment de debilititat i no volia viure mes, ni lliure, nitancat. Tan sols volia morir. Amb la pedra que utilitzava per contar els dies, vaig tallarme les venes,i el que principalment era un calvari i desprès un vendició, va acabar amb la mort....