Segunda Guerra Mundial

hipocresia religiosa, el pecat i el perdó cristià des d’una
perspectiva sentimental i lacrimògena.
Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i la primeria
dels seixanta, la renovació vaprovenir de fronts i plataformes
diferenciats dels estrictament professionals o comercials.
Cal esmentar, en primer lloc, les aportacions de textos teatrals
d’alguns escriptors, com Josep Palau iFabre o Llorenç
Villalonga. En segon lloc, es van fundar plataformes teatrals
creades al marge de l’escena professional i oficial com
l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i l’Escola d’Art
DramàticAdrià Gual (EADAG). L’ADB es va crear amb l’objectiu
de tornar a connectar el teatre català amb els cor -
rents dominants de la literatura europea contemporània.
A més, va afavorir la promoció odescoberta de Joan Oliver,
Salvador Espriu, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo o Baltasar
Porcel, entre altres. Destaca l’estrena de la Primera història
d’Esther, d’Espriu, i d’Or i sal, de Joan Brossa,que va representar
el primer intent seriós de donar a conéixer l’obra
d’un poeta que des del 1945 havia escrit nombroses pàgines
d’un projecte de «Poesia escènica», basat en l’acció i elmoviment.
Al seu torn, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, dirigida per
Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, va promoure una
nova concepció professional i una determinada adscripció
ètica i estèticarelacionada amb Brecht i el teatre èpic, que
Salvat havia importat d’Alemanya. A més, va afavorir el naixement
i el desenvolupament posterior
de la paraula, una expansió de les tècniques de treballcol·lectiu i un trencament de les fronteres entre sala i escena.
Hi havia una tendència per l’espectacle: era l’època dels
«muntatges». El concepte d’espai escènic substituïa els decorats,
i lacaixa a la italiana va ser bandejada per un espai
polivalent, segons les necessitats de cada representació.
Hi va haver un seguit de grups que van protagonitzar més
directament la renovació del...