Seguridad social

Tema 1: El sistema de Seguretat Social
1. Definició
Seguretat Social és aquell conjunt de mesures i normes adoptades per l’estat a favor dels ciutadans, contra els riscos individuals que poden patir, que sempre es produiran a la societat, i s’ha de donar resposta.
Per tant, el dret de la seguretat social serà el conjunt de normes tècniques i procediments que serviran per definir lessituacions de necessitat per les quals es diu que l’estat ha d’intervenir.
2. Tècniques de protecció
Dintre de la cobertura social tenim 2 tipus de tècniques de protecció: les específiques i les inespecífiques.
Inespecífiques: van dirigides a cobrir els estats de necessitat del conjunt de la societat. Aquestes tècniques inespecífiques són:
Sistemes d’estalvi: són ineficients pel seu caràctersociològic.
Beneficència (de caràcter públic o privat): ‘’caritat’’.
Assistència familiar.
Assegurança privada: acord mercantil contractual, pel qual, una de les parts, davant un risc futur, assegura una resposta a l’altre part.
Específiques: van dirigides a cobrir els estats de necessitats el conjunt de treballadors per compte aliena. Aquestes tècniques específiques són:
Llei d’Accidents deTreball: els empresaris havien de satisfer als treballadors per compta aliena que tinguessin un accident.
Mutualisme: decisió de determinats col·lectius de treballadors d’agrupar-se i donar-se una cobertura en cas de riscos.
Assegurances socials: són assegurances obligatòries. Les característiques d’aquesta són: intervenció directa de l’estat, protecció de treballadors i famílies, finançamentempresarial, sistema reglat i no discrecional, i elements d’assegurança privada.
Sistemes de Seguretat Social: les característiques més importants d’aquesta són: universalitat subjectiva (dirigides a tothom), generalitat objectiva (cobreixen tot tipus de contingències regulades), gestió i regulació unificades, i superació (parcial) de l’assegurança privada.



3. Concepte de Sistema deSeguretat Social
Per sistema de la seguretat social entenem un sistema públic, reglat o normatiu, redistribuïdor de rendes, i fonamentat en prestacions econòmiques per la protecció de les situacions de necessitat de les persones.
4. Models de la Seguretat Social
Dintre dels models de la seguretat social tenim els de finançament (capitalització i repartiment), i els de protecció (universals iprofessionals).
4.1. Sistemes de capitalització o d’estalvi
El treballador accedeix a la prestació en funció de la seva pròpia aportació al sistema de la seguretat social. Són un tipus de sistemes en el quals, el caràcter redistributiu o de solidaritat, queda diluït, per tant, les persones que tinguin més necessitats no tindran més prestacions, sinó aquells que hagin aportat més al sistema.Normalment aquests sistemes són més sostenibles, i hi ha una major justícia des del punt de vista individual del beneficiari.
4.2. Sistema de repartiment
El treballador accedeix a la prestació depenent de sí es tenen els requisits legals generals per accedir-hi (com la nacionalitat o permís de residència), i no va en funció de l’aportació que es fa al sistema.
Aquests compleixen en un sentit méseficaç a la seguretat social en el sentit de la solidaritat. Normalment és un sistema de més dificultat de sostenibilitat.
4.3. Model constitucional de la SS (Universals, professionals i complementaris)
L’article 41 de la Constitució diu que la Seguretat Social serà pública amb tendència a la universalitat subjectiva, que per ella mateixa pugui donar solucions a situacions de necessitat, i ésun sistema que preveu una garantia d’igualtat.
Podem deduir que d’aquests preceptes se’n deriven 3 nivells de cobertura de la Seguretat Social:
Universal o no contributiu: de gestió pública i que pretén donar resposta a tots els ciutadans. Té el finançament a través dels PGE i estan incloses les prestacions no contributives, els complements a mínims i els serveis socials.
Professional o...