Selecció De Textos De La República De Plató

-------------------------------------------------
PLATÓ

LA REPÚBLICA


LLIBRE II
SECCIONS 367E-376E

[Proposta de Sòcrates: considerar la justícia de primer en l’Estat i en els assumptes més importants]

I jo, que sempre havia admirat, efectivament, els dots naturals de Glaucó i Adimant, en aquella ocasió vaig sentir molt plaer quan escoltava les seves paraules i vaig exclamar:-no li mancava raó, oh, hereus d’aquest home!, l’amant de Glaucó, quan, en ocasió de la glòria que vàreu aconseguir en la batalla de Mègara, us va dedicar l’elegia que començava:
Oh, diví llinatge que sou d’Aristó l’excels!
Això, amics meus, em sembla molt ben dit. Doncs vertaderament heu de tenir alguna cosa divina en vosaltres si, no estant convençuts de que la injustícia sigui preferible a lajustícia, sou capaços de defensar d’aquesta manera aquesta tesi. Jo estic segur de que en realitat no opineu així, encara que haig de deduir-ho de la vostra manera de ser en general, ja que les vostres paraules em farien desconfiar de vosaltres, i quan més crec en vosaltres, més gran és la meva perplexitat davant del que haig de respondre. En efecte, no puc acudir en defensa de la justícia, ja queem considero incapaç de fer-ho, i la prova és que no m’heu admés el que li vaig dir a Trasímac creient demostrar amb això la superioritat de la justícia sobre la injustícia; però, per una altra banda, no puc renunciar a defensar-la, perquè temo que sigui, fins i tot, una impietat callar quan presencies que s’ataca a la justícia i no defensar-la mentre quedi alè i veu per fer-ho. Val més, doncs,ajudar-la de la millor manera que pugui.
Llavors Glaucó i els altres varen demanar-me que de cap manera deixés de defensar-la ni em desentengués de la qüestió, sinó al contrari, que continués investigant en que consistien una i altra i quina era la veritat al voltant de les seves respectives avantatges. Jo els vaig respondre el que a mi em semblava:
-la investigació que emprenerem no és de pocavolada; més aviat, requereix, al meu entendre, una persona de visió penetrant. Però com que nosaltres no la tenim, em sembla –vaig dir- que el millor és seguir en aquesta indagació el mètode d’aquell que, no gaudint de molt bona vista, rep l’ordre de llegir des de lluny unes lletres petites i se n’adona llavors de que en un altre lloc estan reproduïdes les mateixes lletres en un tamany més gran isobre un fons també més gran. Aquest home consideraria una feliç circumstància, crec jo, la que li permetés llegir primer aquestes darreres i comprovar després si les més petites eren realment les mateixes.
-certament –va dir Adimant-. Però, quina semblança hi veus, Sòcrates, entre aquest exemple i la investigació sobre el que és just?
-jo ho diré –vaig respondre-. No afirmem que existeix unajustícia pròpia de l’home particular, però una altra també, segons crec jo, pròpia d’un Estat sencer?
-en efecte –va dir.
-i no és l’Estat més gran que l’home?
-més gran –va dir.
-llavors és possible que hi hagi més justícia en l’objecte més gran i que resulti més fàcil arribar a conèixer-la en ell. De manera que, si us sembla, examinem abans la naturalesa de la justícia en els Estats i despréspassarem a estudiar-la també en els diferents individus intentant descobrir en els trets de l’objecte menor la semblança amb el més gran.
-em sembla ben dit –va afirmar ell.
-llavors –vaig seguir-, si contemplessim en esperit com neix un Estat, podríem observar també com es desenvolupen amb ell la justícia i la injunstícia?
-potser –va dir.
-i no és d’esperar que després d’això ens sigui mésfàcil veure clar el que investiguem?
-molt més fàcil.
-us sembla, doncs, que intentem continuar? Perquè crec que no serà una tasca fàcil. Penseu-ho, doncs.
-ja està pensat –va dir Adimant-. No deixis, doncs, de fer-ho.

[Naixement de l’Estat. Les professions més necessàries]

-doncs bé –vaig començar jo-, l’Estat neix, en la meva opinió, per donar-se la circumstància de que cap de nosaltres...