selectividad

1. BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933) (pàgina número 248)
També anomenant com a Bienni Reformista
Domini de l’esquerra.
Govern provisional: 14 d’abril 1931- 28 de juny 1931.
Cap de govern: Alcalà Zamora.
President de la República: Alcalà Zamora.
President del Govern: Manuel Azaña fins novembre del 1933.

1. Reforma Religiosa
1. El gran problema era que els partits del govern erenanticlericals. Volien limitar la influència que l’església tenia sobre la societat.
2. La constitució va estipular:
1. Estat no confessional.
2. Separació església-estat.
3. Llibertat de culte.
4. Supressió del pressupost de culte i clero (existia des de 1851).
5. S’estableix el matrimoni civil i el divorci.
6. Limiten la gran influència de l’església en educació.
7. Fan la Llei de Congregacions(maig del 1933): posen límit a les propietats de l’església i poden dissoldre les ordres religioses si pensen que és un perill per l’estat.
3. Un cas important va ser el dels Jesuïtes, que tenien vot d’obediència directe del Papa, i van ser acusats de dependre d’un poder estranger, i van dissoldre la congregació a Espanya i els hi van confiscar tots el seus bens. La jerarquia de l’església no vadubtar en manifestar la seva oposició a la República i fomentar l’oposició en els catòlics.

2. Reforma Militar
1. Pretenia la modernització de l’exèrcit. L’exèrcit necessitava una reforma degut als problemes que presentava. Era majoritàriament monàrquic, amb molta burocràcia. Tenia un armament antiquat, i un excés d’oficials.
2. Manuel Azaña, ademés de ser president del govern, també va serministre de defensa, i va iniciar una reforma perquè volia un exèrcit professional i democràtic. Mesures:
1. Reduir el efectius de l’exèrcit.
2. Treure el fur especial de militars.
3. Assegurar que es sotmetessin al poder civil.
4. Acabar amb l’ intervenció dels militars en la vida política.
5. Fan la Llei de Retir de l’Oficialitat. Oferien retirar-se o jubilar-se als militars no lleials a laRepública, però cobrarien el sou íntegre.
6. Es van reduir el nombre d’unitats i oficials, i es tanca l’acadèmia militar de Saragossa, dirigida pel general Franco.
7. Més tard es crea la Guàrdia d’Assalt. És una força d’ordre públic fidel a la República.
8. La reforma va tenir resultats limitats. Va disminuir les despeses, però no va modernitzar els materials.
9. Els Africanistes (militars del’exèrcit d’Àfrica) ho van considerar com una agressió a la tradició militar i al poder de l’exèrcit.

3. Reforma Agrària
1. Va ser el cavall de batalla de la República. Volien acabar amb el latifundisme, que existia al centre i al sud d’Espanya i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres (jornalers).
2. En aquella època l’agricultura tenia un pes molt important en l’economiaespanyola. S’hi dedicaven més de la meitat de la població espanyola i més de la meitat de la propietat de la terra era propietat d’un nombre molt reduït de propietaris.
3. La República farà decrets per protegir als jornalers sense terres i als arrendataris. Van prohibir que es rescindissin els contractes i es va fixar la jornada laboral en 8 hores en el camp. Es van posar també uns salaris mínims.
4.Obligació dels propietaris de posar les terres en conreu.
5. El fet més important va ser l’elaboració de la Llei de Reforma Agrària aprovada per les Corts al setembre del 1932. L’objectiu principal era la modernització de l’agricultura i la millora de la situació social dels pagesos. No tenien com a objectiu col·lectivitzar les terres. Permetia expropiar terres sense indemnització d’una part dela noblesa (Grandes de España). Ademés, les que estaven mal conreades, les que es podien regar i no ho feien les podien expropiar, però indemnitzant als propietaris.
6. L’aplicació de la llei la va fer l’Institut de Reforma Agrària. Tenia un pressupost anual per indemnitzar els propietaris, i alhora instal·lava a les famílies pageses.
7. Al principi els resultats van ser escassos, perquè no...