Selectivitat Valencià



1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època.

En l’any 1939, el triomf franquistasignificà l’inici d’un llarg període de repressió de llibertats i de foscor cultural on es negà la llibertat de premsa, de pensament i d'expressió en qualsevol tipus de llengua diferent del castellà.
Açò vaproduir l’exili exterior d’alguns intel·lectuals ( escriptors catalans i valencians ) ja que s’arriscaven a penes de presó i fins i tot de mort ,però, els que restaren a Espanya també haguerend’exiliar-se encara que interiorment degut a la prohibició de l’ús de llengües distintes al castellà, cosa que no els va impedir l’escriptura en la clandestinitat.
Així, podem distingir tres etapes més o menysdiferenciades en el franquisme:
L’etapa en què es va manifestar la màxima repressió ( produïda entre 1939 i 1946 ) amb les execucions, les prohibicions i la desaparició de la vida pública de totsaquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua ( catalana i valenciana ). Aquesta situació va comportar la resistència cultural amb reunions clandestines a cases particulars i lesedicions d’obres d’amagat.
La segona etapa ( entre els anys 1946 i 1955 ) marcada pel final de la Segona Guerra Mundial que significà una lleu liberalització de l'ambient i la literatura ( catalana ivalenciana ) i així, molt lentament, sortiren de la clandestinitat i tornaven, poc a poc a ser públiques.
I finalment des 1955 a 1970, on es va anar atenuant la censura i, gràcies a açò sorgiren escriptorsque, formats i en alguns casos ja coneguts abans de la guerra, havien deixat d'escriure i ara tornaven a la llum pública com Mercè Rodoreda que continuà amb la narrativa psicològica ( La plaça delDiamant ), Pere Calders amb la narrativa realista que consistia a reflexionar sobre el sentit de la vida i la condició humana incentivada per l’exili ( Cròniques de la veritat oculta ) o Enric Valor...