Sempre meva, floreta

‘SEMPRE MEVA, FLORETA...’
I allà estava jo, en els primers dies que començàvem a conèixer-nos, creuant mirades perdudament. Un Dimarts dia 2 de Febrer, encara ho recordo com si hagués sigut ahir.Mirades commovedores, fascinants, emocionants. Unes que encara estant acompanyades per la teva part, d’un color verd, un verd intens com el moment, es podia veure a través de tu. Encara dubtant, maiem podia haver imaginat, que algú podia passar de no ser res a ser alguna cosa de la nit al dia, d’una manera tan rapida.
Es notava a quilometres, que et volia a centímetres, te’n recordes?
Alsemblar, en tot just un punyat de mesos, sense ser conscient, vas trencar tot els meus esquemes. No tenia res que perdre, vaig trigar dies en poder dir-te que t’estimo sense que em tremolessin les cames.I es que la persona més important en la teva vida, es aquella que et ve a la ment desprès de llegir això...
Y allà estàvem...com a dos desconeguts, que es coneixien molt bé.
Però en canvi, siaquella vegada hagués triat diferent, si hagués dit si en lloc de no, si no hagués estat precisament en aquell lloc i en aquell moment, prement aquell gallet, ara no estaria escrivint això entre barrots. La vida se'ns planteja com un d'aquests taulers que de nens ens posaven: Quin és el camí que ha de seguir l'ós per arribar al seu cau? I, entre totes les possibilitats, unes no conduïen a res i altresconduïen a llocs no desitjats.
Mai vaig creure que arribaria, mai vaig creure en aquest moment, em canvia la vida sense que tingui res per seguir-la. Et trobo a faltar, i et vaig perdre per pensarque et tenia. Avui has destruït amb el teu orgull l'esperança, avui has desvariat amb la teva fúria la meva mirada.
Sé que ja no seré el que vaig ser per tu una vegada, que et penedeixes, quet'avergonyeixes, se què plores, els teus plors arriben fins a aquestes parets de ciment esquerdades i ressonen en les meves oïdes. Abans em podia permetre el luxe de pensar en cadascuna de les vegades que...