senderos de gloria

Senderos de gloria
1)Fitxa tècnica
Títul original: Paths of glory
Director: Stanley Kubrick
Producció: James B. Harris, por Bryna Productions / United Artists (Estats Units, 1957)
Guió: Stanley Kubrick, Caldero Willingham y Jim Thompson, a partir de la novel•la homónima de Humphrey Cobb
Fotografía: Georg Krause
Música: Gerald Fried
Direcció artística: Ludwig Reiber
Montatge: Eva KrollRepartiment: Kirk Douglas (Coronel Dax), Ralph Meeker (Caporal Pares), Adolphe Menjou (General Broulard), George Macready (General Mirbeau), Wayne Morris (Teniente Roget), Richard Anderson (Comandante Saint-Auban), Joseph Turkel (Armaud)
Duració: 86 minuts.
2) Situa la pel•lícula en el seu context històric
Seria en alt grau aventurada el suggeriment que la primera guerra mundial (1914-1918) vaser una mostra més de la crisi del segle XX, per més que mostri una tremenda dosi d'irracionalisme i de manca de sentit comú. Va poder ser una conseqüència de la concepció purament positivista de la balanç of powers, encara que com fet resulti molt distant del plantejament realista i pragmàtic del positivisme. Però formi o no part del «esperit de crisi», no hi ha dubte que va contribuir a potenciaraquesta crisi, i sobretot a imprimir-li una amplíssima ressò social. A partir de llavors tot havia de ser diferent. Quedava en dubte la idea del progrés indefinit, o la convicció que l'home civilitzat havia superat velles calamitats. Al contrari, la guerra va fer patent tot el que de brutal, instintiu i impremeditado hi ha a les accions humanes, fins i tot per part dels homes més cultes ieducats. Amb això, les crítiques i els dubtes que havien estat patrimoni fins aleshores de les minories van ser acceptades o assumides per gran part del món occidental.
3) sintetitza l’argument del film
Durant les primeres cinc setmanes de la I Guerra Mundial Alemanya va avançar ràpidament sobre França arribant a 30 km. de París, però després el front es va estabilitzar i va romandre així durant dosanys.
Decidits els francesos a donar un cop d'efecte, el General George Broulard ordena prendre el Turó de les Formigues, posició que considera clau per avançar, encarregant la missió al General Mireau, el qual, la veu impossible a l'estar molt minvades les seves forces, si bé quan Broulard li fa veure que està molt a prop d'obtenir el comandament de la Desena Divisió i una estrella més,, i tot iafirmar que val més la vida dels seus homes que les seves ambicions, accepta realitzar la missió.
Encarreguen seva execució al Coronel Dax, que es veu obligat a fer fins i tot sabent que la missió suposarà la mort de més de la meitat dels seus homes.
Envia abans una missió de reconeixement al comandament del tinent Roget. Amb ell dos homes, un dels quals avança. El tinent, en realitat un covarddecideix marxar sense esperar-lo, llançant abans una granada que acaba amb el seu propi subordinat.
Al dia següent es realitza l'atac, repel • lit per un intens foc enemic que fa que morin molts dels homes, no arribant a sortir de les trinxeres alguns d'ells, davant la qual cosa el General, indignat ordena a l'artilleria que dispari contra les seves pròpies tropes, al que el capità d'artilleria esnega sense una ordre per escrit.
Fracassat l'atac, el General Mireau decideix convocar un consell de guerra, per donar un escarment, triant a un de cada deu homes, si bé finalment, i per mediació de Broulard accepta deixar-lo en tres homes.
Els elegits ho són per atzar, excepte el cap Paris, elegit pel tinent Roget causa que coneix el secret de la seva covardia.
Malgrat les amenaces de Mireau,Dax decideix fer-se càrrec de la defensa dels seus soldats, protestant enèrgicament davant el tribunal encarregat de jutjar els homes atès que les irregularitats són enormes, sense que pugui evitar que siguin condemnats a mort.
En un últim intent per salvar les seves vides Dax, després d'encarregar l'escamot d'afusellament a Roget, com a càstig, va a casa del General Broulard al qual li exposa...