sense sortida

CAPITOL 5
La Juana i la Rosa tenien 15 o 16 anys, que amb aquesta edat no tenien res ni sabien com aconseguir-ho, ara mateix la Juana se’n penedeix de no haverestudiat. Explica el que feien els diesde cada dia.
CAPITOL 6
Els treballadors sense feina es van sentint cada cop més acorralats i els i comenten a les dones que no tenen feina per culpa delsimmigrants. Quan els joves deixaven elinstitut començaven a adoptar actituds agressives contra els immigrants. Total, que en poc temps va ser la guerra, es a dir, els carrers eren camps de batalla. Fins itot, un home li va dir a la Juana queels farien fora a ells, a els gitanos.



CAPITOL 1
En aquest capítol explica com era el poble abans de que nasqués la Juana, la protagonista. També explica com era aquell poble fins quan tenia 14anys. Finalment, diu com els hi va canviarla vida als 17 anys quan una nit van veure com uns pelats perseguien a uns magrebins per matar-los, llavors elles quan volien marxar per no ficar-se en capembolic... ja era massa tard.
CAPITOL 2L’avi de la Juana era un gitano de Cadis que feia el que podia per alimentar la dona i els quatre fills, però, un mal dia es va morir la dona. Llavors el avi vasentir dir al seu cosí que a Barcelona hihavia feina. L’avi va marxar a treballar a Barcelona i va treballar de valent per poder portar els fills a Barcelona. Finalment, va aconseguir portar-los iviure en un pis agradable.
CAPITOL 3
Aquíens descriu com està vivint la Juana, el seu marit Fernan i el seu fill Christian. Explica la joventut de la Juana, i que una nit d’estiu el que els hi vapassar a la Rosa i a la Juana les va fer gransde cop.
CAPITOL 4
Aquí en aquest capítol trobem que explica com es la amiga de la Juana, la Rosa, la seva feina, la seva casa, els seus costums, etc. Es adir, es un capítol especialment nomésdedicat a la amiga de la Juana, la Rosa.
A partir de este capitlo la gente se empeza a dar cuenta de como son los egros y los moros dentro de la ciudad por eso...