Sense sostre

VIDES AL DESCOBERT,
ELS MONS VISCUTS DEL FENÒMEN SENSE SOSTRE.

El llibre el que pretén és aproximar-nos a la vida de les persones sense sostre a través d'un estudi quantitatiu. És a dir, reflexa a partir d'entrevistes formulades a aquest col•lectiu, que hi ha al darrere de la seva imatge d'una forma molt real i més propera.
Com a punt de partida, les autores del llibre argumenten queendinsar-nos en el mon de la població sense sostre és endinsar-nos en els mons de l'exclusió social. És a dir, defineixen a les persones sense sostre com el col•lectiu que representa l'exclusió social més extrema.
Definint el concepte d'exclusió social, podem dir que és un procés dinàmic i multidimensional segons el qual els individus i determinats col•lectius es veuen subjectes a situacions deprivació múltiple. Es tracta d'una privació que afecta l'accés als recursos i béns materials, a la formació i a la informació, així com a la participació social i cultural. Però el factor més rellevant és que la interiorització de totes aquestes mancances o pèrdues genera uns efectes perversos pel propi subjecte que toquen de ple la construcció de la identitat i les fonts de sentit necessàries per viurecom a persona i com a ciutadà.
Cal destacar també, que l'exclusió social no és estàtica, ja que d'una banda, una persona pot passar per diferents estadis de privació i d'altra banda, l'experiència es pot viure amb diferents intensitats.
En l'origen del fenomen sense sostre es troben situacions de risc o vulnerabilitat de naturalesa econòmica, institucional, de salut, psicològiques, familiars,etc.que poden acabar convertint-se en “esdeveniments vitals estressants” (Muñoz, Vázquez i Vázquez 1998).
Les situacions d'esdevenir persona sense sostre més recurrents que surten en la literatura són: l'atur, una pèrdua econòmica, malaltia física, lesió o accident, una malaltia mental, l'abús de l'alcohol o drogues, la ludopatia, prostitució, l'abús o el maltractament sexual, algun problemafamiliar, pèrdua o trencament de relació de parella o de família, la delinqüència, problemes judicials o un internament institucional.
Però hi ha un alt consens entre els estudiosos, alhora de determinar que allò que condueix a una situació sense sostre no és un únic esdeveniment, sinó la convergència i la interacció d'alguns o de molts d'aquests factors causals apuntats.
Les autores distingeixen unconjunt de dimensions d'anàlisi que són de gran utilitat per ubicar i delimitar la problemàtica de la població sense sostre en el nostre context actual. Aquestes dimensions d'anàlisi són les següents: la dimensió econòmica i material, la sociorelacional, psicoemocional i per últim la dimensió politicoinstitucional.
Per començar, la dimensió socioeconòmica faria referència als canvis en el mercatdel treball experimentats a Catalunya i a l'Estat Espanyol en els darrers trenta anys, amb processos com la desindustrialització o la minva de sector claus en l'economia europea com la mineria, siderúrgia o tèxtil. Experiències com l'atur i, en general, la flexibilització de les condicions de treball, així com la realitat del mercat de l'habitatge especulatiu, han estat els detonants claus de laprecarietat i causes estructurals del fenomen sense sostre. Però aquestes transformacions han afectat homes i dones de manera diferent. Les dones són víctimes d'unes taxes més elevades d'atur i de precarietat laboral, però certament l'abast i les conseqüències de la pèrdua de feina per als homes té unes conseqüències molt més desfavorables si considerem que la centralitat productiva ha estat lacaracterística primordial de la identitat individual social masculina durant segles.
El llibre ens diu que és per això que la majoria que representen a la població sense sostre son homes, exactament el 75% de població sense sostre a Barcelona. Però en l'actualitat, i documentant-me d'altres fonts puc dir que aquest perfil de persona sense sostre ha variat i que cada vegada hi ha més dones, joves...