senyor de los aires

L'Ésser humà:


1. L'evolució:
1.1. Explicacions pre-evolucionistes:
La tradició bíblica: Creació per Deu separada i definitiva de totes les espècies i la creació de l'home a imatgeseva. Partint d'un supòsit fixista: el caràcter inamovible de les espècies al llarg del temps. Al segle XVIII, Carl von Linné, entre altres, considerava que l'adaptabilitat dels individus al medi era el resultatd'un disseny intel·ligent i això evidenciava l'existència d'un creador darrere tot el projecte de la vida.

1.2. Explicacions evolucionistes:
1.2.1. Charles Darwin
a) Les espècies s'esdevenen per transformacions continuades d'unes altres anteriors per mitjà de canvis graduals.
b) La selecció natural es el principio explicatiu de l'evolució: entre les molts canvis que espontàniament esprodueixen en les espècies només perduren i es transmeten els que resulten més eficaços en la lluita per la vida.
c) L'ésser humà descendeix d'antics primats.
1.2.2. Gregor Mendel
Tanmateix, la teoria darwinista no explicava els mecanismes que determinen quines característiques es transmeten de generació en generació.
a) Mendel va formular la seva teoria de l'herència en la qual assegurava que elscaràcters hereditaris estan determinats per factor específics, els que més tard van ser anomenats gens.
b) Els canvis en les característiques de les espècies a partir de mutacions en el material genètic.
c) La combinació de la teoria evolucionista i les teories mutacionismes són la base de les teories neodarwinistes.

1.2. L'evolució de l'ésser humà:
L'ésser humà pertany a l'ordre dels primats.Està emparentat amb espècies com ara el ximpanzé, el goril·la o l'orangutan. Segons els experts, la bifurcació de la branca dels homínids en pòngids i homínids es va produir fa uns 5 milions d'anys.
Pel que fa als homínids, l'evolució es va produir probablement de la manera següent: en primer lloc, l'Ardipithecusramidus és l'homínid més antic que coneixem (4,4 milions d'anys). El pas immediat enel procés d'hominització fou l'aparició del gènere dels Australopithecus, fa uns 2-4 milions d'anys, i el seu representant més antic n'és l'Australopithecus afarensis. Aquest individu va donar origen a dues línies d'evolució, una ja extingida i l'altre que va evolucionar fins a l'ésser humà actual. A partir d'aquest va sorgir l'Homo habilis(entre 1-2 milions d'anys), que ja es considera humana.Tot i que l'Australopithecus ja caminava dret, la irrupció de l'Homo habilis va comportat un augment remarcable de la capacitat cranial (de 450 cm³ a 650 cm³) i l'aparició de les primeres cultures materials. L'Homo erectus(1,5 milions d'anys) es va caracteritzar per una capacitat cranial de 1.000 cm³ i canvis culturals. Moltes teories afirmen que aquesta espècie va abandonar el continent africà ies va estendre per la resta de continents. Tot seguint arribem a l'Homo sapiens, el nostre avantpassat immediat, que va viure fa aproximadament 250.000 anys i va cedir el pas, ara fa uns 35.000 anys, a la nostra espècie, l'Homo sapiens sapiens


1.3. L'hominització:
a) Posició erecta: marxa bípeda amb pèrdua de la prensibilitat als peus, canvis en la curvatura de la columna i enfortiment delcoll.
b) Alliberament de les extremitats superiors: utilització de les mans en activitats de precisió, com manipulació d'objectes, la caça, la defensa o la construcció, així com la utilització i la invenció de tota mena d'instruments.
c) Desenvolupament cerebral: el desenvolupament del cervell per realitzar les complexes operacions que exigeix la manipulació d'instruments provoca el creixementcerebral. Aquest desenvolupament estimulat per la ideació d'operacions cada vegada més complexes va possibilitar el sorgiment de:
Capacitat tècnica de fabricar i utilitzar instruments per a modificar l'entorn i satisfer les seves necessitats.
Capacitat simbòlica de crear i expressar-se per mitjà de símbols, és adir per mitjà de signes que prenen el lloc d'una altra realitat a la qual representen...