senyora mort, carta de Miquel Garrigues
















Comença disculpant-se del fet que no ése ll mateix qui escriu la carta sinò que se la està dictant al barber del poble (Miquel Dalmau-clenxa).Es presenta ell (Miquel Garrigues) i determina quin tipus de Garriga és, ja que hi han tres tipus.
Una vegada fet, li recorda a la mort quan va fer que una mula clavés unaguitza mortal a Tomás de Veriu. El propòsit de que Miguel Garrigues es remonti a aquella tràjica escena és per a que la mort situi quí és ell. És qui es va llençar sobre labéstia per a evitar un desastre pitjor. Ell és el barquer i li encantaba el seu treball, però al govern li va donar per construir un pont just al costat del pas de la barca. Duratquasi tres anys que va durar la construcción el barquer sofreix interiorment ja que vivía a tres passes de la futura fi de la professió familiar. Però no es va queixar en totaquest temps ni tan sevol quan al dia seguent de l’inaguració del pont va tenir que anar a demanar treball com a minaire. Va trevallar durant vint anys de minaire i estabaobsessionat amb el pont.
La nit anterior a la redacció de la carta, la dona del señor garrigues li va demanar que anés a l’apotecari a per una medicina. Quan arrivà a la tenda,l’apotecari li demanà opinió al barquer sobre la barca que había dibuixat en la rebotiga. El quadre era una representació del pas de la vida a la mort a través d’un riumitjatzant una barca tripulada per Caront. Miquel, li escriu aquesta carta a la mort per a demanar-li, que si quan ell mor (per si acás la redacta al dia seguent de rumiar-ho)podría encara que no sigui a jornada completa, treballar una estona en la barca de Caront per a que el pobre home (que segons ell es veía cascadot) pogués prendre’s un descans.