senyoria

turació, A/B», ps. 226-227), en tot aquest
cúmul de dualitats, doncs, hi ha un punt
de ruptura: la Iínia trencada inaprehensible que no permet al narrador -i, per
extensió, al seu lector- d'establir ordre en
el caos (da historia de Salah K. no era
més que un caos que calia ordenar»,
69); i concloure per aix6 mateix am%
aquest gest d'impotencia que l'home és
primer de tot «passióprimitiva», i que

xmalgrat I'evolució de les diferents civilitzacions que han representat el caracter
de la historia sobre I'espai de la terra,
I'home sempre es troba arnb el seu esperit
negatiu, sent natura* (p. 199). Aquest punt
en concret hauria a radat a Gabriel Ferrater. Ara: la resta n o s o sabem. S'assembla
ben poc a una carta comercial.

Jaume CABRÉ,
Senyoria. Barcelona, Edicions Proa,1991 («A tot Vent)), núm. 294).
350 ps.

L'any 1984, Jaume Cabré va publicar
Fra Junoy o l'agonia dels sons i La teranyina. Fra Junoy va guanyar el premi Prudenci Bertrana 1983, el premi Cntica Serra
d'Or 1985 i el premi Nacional de la Crítica
1985. La teranyina va Tanyar el premi
Sant Jordi 1983 i va au ir d'una operació
~ m o c i o n a enveja%le.Tant per part de
l
a critica corn perpart de les nostres autontats culturals, que el van fer encapcalar
la llista d'un pa uet de llibres que, traduits
frances, Ravien de servir per demostrar a la república veina que la cultura (i la societat) catalana gaudia, un co
passats els trangols, de bona salut. Finar
ment, la seva adaptació al cinema li va
acabar d'atorgar la cate oria de ~classic
modern. arnb que, arnb ktos del film a laportada, encara el podem trobar avui dia
a les nostres Ilibreries. Després d'aquest
esclat, I'any 1985 Cabré. va publicar un
Llibre de preludis que, tót i formar arnb els
altrek dos precedents el que l'autor mateix ha anomenat «Cicle de Feixesn, va passar una mica més inadvertit. Ara, després
d'un parentesi de sis anys en el qual Cabré
ha assolit un exit remarcable corn a guionista detelevisió, apareix el seu darrer llibre: Senyoria. Encara que alguns cntics
n'han parlat forca bé (Rarnon Pla ha destacat el seu a i r e cl&sic»de «grannovella del
XIX actualitzada~ Xulio Ricardo Trigo l'ha
i
declarada enovekla de l'any,,), no sembla
pas que Senyoria pugui substituir I'exit de
La teranyina -una mica oblidada, d'altra
banda, per I'aparició en els últims anys de
novekles corn araCamí de sirga.
Com la major part de l'obra de Cabré,
Senyoria esta destinada a ser incorporada
a les discussions sobre les característiques
i la viabilitat de la novel.la historica a la
Catalunya actual. En aquest cas, Cabré
ens trasllada a la Barcelona de les acaballes del 1799. Enmig de la conupta aristocracia borbonica, don Rafel Massó, regent
EL

Marges, 45. 1992

civil dellAudiencia de Barcelona, lluita
per evitar la seva caiguda. La víctima principal d'aquesta lluita sera el jove poeta
Andreu Perramon: don Rafel Massó, convencut que el poeta coneix el secret més
perillós del seu passat, el fara empresonar
i executar. Senyoria, doncs, ren de la
historia les referkncies generaE i s'inventa la resta: els personatges (Ilevat d'algun
cas, corn Ferran Sors o el baró deMalda),
la trama i, fins i tot, una gran part de
l'ambient cultural (els joves romantics escriuen, arnb tota naturalitat, un catala
postfabria impecable). Si aquests factors
ja farien trontollar forca l'adjectiu de «novel.la historica~, intencions globals del
les
novel.lista aconsellen de prendre sense escrúpols el de «novel.la d'ambientació
historica». Perque, en el fons, Cabré el
que volés (com el1 mateix ha declarat)
reflexionar, per mitja del retrat d'una societat corrupta, sobre el poder i els seus
mecanismes. Encara més, aspira a fer el
retrat psicologic &un home que s'enfonsa
irremissiblement arnb l'entrada del nou
segle. 1, potser la intenció més original de
totes, s'atreveix a canviar eis nostres esquemes sobre l'evolució de la historia per
tal de demostrar les...