Ser o estar. erich from

Antropologia

[pic]

Erich Fromm. Tenir o Ésser?

o Contextualizar al autor: obras principales y elementos básicos de su psicología (4 ó 5 líneas).

Erich Fromm va néixer a Frankfurt al 1921. va estudiar filosofia i posteriorment va realitzar altres estudis, entre ells, l’entrenament psicoanalític. L’ascens del nazisme a Alemanya el va fer emigrarcap als Estats Units i posteriorment a Mèxic, lloc on va realitzar un important treball d’ensenyar i difondre la psicoanàlisi. Entre les seves obres podem trobar : El miedo a la libertad, Psicoanálisis de la sociedad contemporánea, etc. La teoria de Froom és una combinació de Freud i Marx. Froom va afegir aquests dos sistemes deterministes algu bastant estrany a ells: la idea de llibertat. Va morirl’any 1989.

o Resumen del texto (4 ó 5 líneas).

El autor Erich Fromm inicia el textamb una reflexió sobre l’ésser humà i les seves característiques, remarcant la importància de l’ésser i la seva individualitat com a individu únic.
Fromm distingeix el comportament de l’ésser com “actiu” i com “passiu”. L’actiu es produeix quan aquest comportament és, aparentment, visible i,per contra, el passiu és aquell comportament que no és visible.

o Cuatro ideas fundamentales del texto -según vosotros/as- y argumentad por qué consideráis que son fundamentales.

Una primera idea, que es fa notable justament al començar a llegir el text, es la distinció entre l’individu que te com a modalitat de vida l’ànsia de tenir, i l’individu que te com a modalitat de vida lad’un mateix. La pròpia introspecció al seu interior és la modalitat del ésser.
A la vegada sorgeix una segona idea també important que és la no possibilitat de ser descrit un mateix, del seu jo interior, perquè no és possible ja que l’ésser humà vivent no és, com diu l’autor, una imatge morta, i com a conseqüència no es pot descriure com una cosa. Nosaltres creiem que són dues ideesfonamentals pel motiu que totes les següents idees es referiran a l’activitat de l’individu en el seu interior o bé a l’impossibilitat de descriure l’interior d’un ésser humà.
Una tercera idea fonamental és la del ésser actiu, aquesta activitat que si be no és externa és interna i que significa tal i com cita l’autor “significa donar expressió a les pròpies facultats i talents, a la multiplicitatde dons que cada ésser humà posseeix, tot i que sigui en graus diversos.”, la creiem fonamentalment perquè te relació amb la primera idea expresada anteriorment, ja que la modalitat de l’ésser renuncia a totes les possessions, a l’egoisme i egocentrisme, la renuncia del tenir per la d’intentar caminar sol i fer-se valer per si mateix, i ens defineix que és un ésser actiu. És aquell ques’introdueix en el seu interior i es capaç de treure productivitat dels nostres poders humans, es a dir, és capaç de valer-se per si mateix.
Finalment, una quarta idea la trobem en la distinció d’activitat i passivitat, a de l’ésser alineat i l’ésser no alineat. Per a nosaltres és fonamental perquè ajuda a comprendre part del text en la seva definició de l’ésser alineat, aquell ésser que treballa icrea algo possiblement productiu per a la societat, però, a la vegada poc productiu per a un mateix, és a dir, que el seu treball no enriqueix el seu jo interior sinó que l’empobreix de tal manera que es podria entendre com una activitat passiva, mentre que considerem una activitat activa aquella que consisteix en fer néixer alguna cosa, tenir una relació amb el que s’està produint, manifestant lespròpies potències i com a conseqüència l’activitat i el jo són un tot. Considerem fonamental, perquè avui en dia, hi ha molta gent que treballa en llocs on es veuen obligats a fer coses les quals les fan per obligació i poca gent recorre a aquelles activitats les qual experimenten un creixement interior. Evidentment també és fonamental perquè guarda relació amb les primeres idees esmentades al...